Beneeix-nos, Senyor!

 

ASCENSIÓ DEL SENYOR 

(Lluc 24, 46-53)

“Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. 
Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel”.

 

Lluc és l’evangelista que narra amb més detall l’Ascensió del Senyor. Ho fa al final del seu Evangeli i al començament dels Fets dels Apòstols, que és com la segona part del seu evangeli. L’evangelista Lluc no era del Grup dels 12 apòstols. Ell va entrar més tard a la Comunitat. Era metge de professió. I, segons una certa tradició posterior, també era pintor. En diferents etapes, va acompanyar sant Pau en els seus viatges apostòlics. Quan es va proposar escriure un relat sobre l’actuació de Jesús i de la Comunitat, es va informar per diferents fonts. Podem acceptar el seu relat com a històric, encara que potser no en tots els detalls, ja que alguns poden tenir una càrrega més aviat simbòlica.

Pel que fa al relat de l’Ascensió, m’ha cridat l’atenció que digui que fou durant quaranta dies que Jesús es va anar apareixent als deixebles abans de desaparèixer definitivament de la seva vista. El nombre 40 ens és familiar als lectors de la Bíblia. Per exemple, parlant de Moisès, diu que va estar-se 40 dies a dalt la muntanya del Sinaí; parlant d’Elies, diu que va caminar quaranta dies fugint cap a l’Horeb; i Jesús mateix va estar-se quaranta dies al desert, abans d’iniciar la seva vida apostòlica itinerant; i ara ho trobem en aquest temps postpasqual. Sigui com sigui, aquests 40 dies devien ser importants per anar reflexionant sobre el futur del Grup i de la Comunitat.

Imaginem-nos, per un moment, que a nosaltres ens donen 40 dies —i només 40 dies– abans de morir, o bé que preveiem que la persona que ens és un puntal a la nostra vida només li queden 40 dies de vida. Segurament aprofitaríem al màxim el temps per a moltes coses. Viuríem aquest temps amb una energia especial, amb molta més atenció. Doncs bé: És així com els deixebles deurien aprofitar aquells 40 dies per mentalitzar-se que a partir d’aleshores haurien d’enfrontar el món de la fe i de l’evangelització sense la presència física o corporal del Mestre.

Germans: També nosaltres hem de prendre’ns les coses amb molta responsabilitat, aprofitant el temps. I no solament 40 dies o una temporada, sinó sempre, sense baixar mai la guàrdia. Per això hem de viure sempre espiritualment molt desperts, demanant la presència de l’Esperit Sant: que ens acompanyi i ens doni força per viure ben cristianament.

Oració:

Senyor, Jesucrist!

La teva partença a la Glòria del Pare

no va ser per desinterès de les coses d’aquest món,

sinó per responsabilitzar els teus deixebles:

que entre tots creessin una Fraternitat universal.

Tu no ens has abandonat,

ja que ens has comunicat el teu Esperit Sant,

que actua en el cor de cadascú

i, sobretot, fa que et sentim present en els Sagraments de l’Església.

Beneeix-nos, Senyor! Enforteix la nostra fe!

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Coral Bach

Vós sou, Senyor, ma fortalesa,

ma roca viva sou, Senyor.

En vós s’empara ma feblesa,

que sou el Crist, mon Salvador.

Retut d’angoixa us he cridat,

i vós, clement, m’heu escoltat.

J'attendrai

Senyor!

Envia el teu Esperit Sant,

envia el teu Foc diví...

Esperaré amb les mans alçades

Aquell que ho pot tot...