Senyor meu i Déu meu!

 


DIUMENGE II DE PASQUA

(Joan 20, 19-31)

“Jesús digué a Tomàs: ¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”.

 

Tomàs, l’apòstol que la tarda del dia de la Resurrecció no es trobava reunit amb els altres, va pensar que els seus companys havien tingut una al·lucinació. I va dir: Jo, si no ho veig personalment, no ho crec. Més: he de palpar-lo, he de ficar-li el dit dins la ferida dels claus... Al cap d’una setmana, el diumenge següent, Jesús es va tornar a manifestar als deixebles, entre els quals, sortosament, també es trobava Tomàs. Jesús li va fer un retret: No siguis tan incrèdul! I va afegir: Feliços els qui veuran sense haver vist. Al meu entendre, aquest episodi indica com n’és, d’important, la vivència comunitària. En aquest cas, sort que Tomàs es va reintegrar en el grup. Semblantment, qualsevol de nosaltres difícilment es podria sostenir llarg temps en la fe i fer-la créixer, si s’ho volgués fer tot sol. Aviat es desanimaria. És el que ha passat a molts: han anat deixant d’assistir en la comunitat i s’han trobat amb el cor refredat pel que fa a les coses de Déu.

És important viure units en la comunitat per no desanimar-nos, perquè de dificultats no en mancaran. La primera lectura d’avui, del llibre dels Fets dels Apòstols, explica que després de la mort de Jesucrist molta gent del poble no gosaven anar amb els seguidors de Jesús, tot i que els tenien admiració, per por de ser perseguits. I en la segona lectura, del llibre de l’Apocalipsi, llegíem que l’apòstol Joan es trobava deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la Paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. I no solament aleshores, sinó també actualment molts cristians són perseguits pel sol fet de ser-ho. Malgrat tot, n’hi ha molts que prefereixen sofrir per causa del Crist, confessant-lo, abans que deixar de ser dels seus seguidors.

    Germans: Nosaltres som dels qui creuen sense haver vist... No hem vist Jesucrist corporalment, però creiem en Ell. I, això, ja és una manera de veure’l, espiritualment. Sí! Feliços perquè creiem! I per què creiem? Perquè l’estimem! Feliços nosaltres que creiem perquè l’estimem! Sovint hauríem de repetir la mateixa exclamació de Tomàs: Senyor meu i Déu meu!

 

Oració:


Gràcies, Pare del cel, perquè el vostre amor perdura eternament.

Gràcies, perquè amb la resurrecció del vostre Fill Jesús ens indiqueu

quin és el destí de tota la humanitat.

Pare, no permeteu que perdem l’alegria de la fe i el foc del vostre amor

que omple els nostres cors.

Ajudeu-nos a ser testimonis de la vida i de l’amor del vostre Fill,

sentint-nos acompanyats per ell mateix,

moguts per la força de l’Esperit Sant.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Crist ha ressuscitat


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació