La mirada salvadora de Jesús

 



5 DIUMENGE DE QUARESMA

(Joan 8, 1-11)

“Aquell de vosaltres que no tingui pecat que comenci a tirar pedres”.

 

Quina mirada la de Jesús! Una mirada que va fer abaixar la vista als acusadors d’una dona a qui volien lapidar per adúltera i els va fer desaparèixer del seu davant... Una mirada que, en canvi, va donar confiança a aquella dona pecadora. En efecte, Jesús no va ser partidari que se li apliqués la Llei mosaica; simplement va dir-li: Ves-te’n en pau. D’ara endavant no pequis més.

Aquell dia Jesús no va reprendre els Mestres de Llei i els fariseus que eren tant o més pecadors que aquella dona. I, certament, hauria pogut retreure’ls que obressin amb hipocresia presentant-se com a complidors d’una llei (per altra part no l’aplicaven a l’home-baró adúlter, cosa que la llei també prescrivia), quan en realitat l’acusació contra la dona era un pretext per acusar Jesús. Si deia que no s’havia d’aplicar la llei, l’haurien acusat de menysprear Moisès; si deia que la lapidessin, quedaria malament davant el poble. Aquell dia Jesús es va limitar a mirar-los a la cara i dir: “Aquell de vosaltres que no tingui pecats, que comenci a tirar pedres”.

Aquest és el Jesús que nosaltres, cristians, hem de tenir sempre al nostre pensament i al nostre cor. Jesús és el qui va ensenyar una manera innovadora d’entendre Déu i la seva Llei. Podríem dir com sant Pau (segons les paraules que hem llegit avui): Jesucrist s’ha apoderat de mi, m’ha fascinat, m’ha atret cap a Ell. I la veritat és que em veig incorporat a Ell, i no pels meus mèrits propis sinó per la seva sola Gràcia. I el meu desig és conèixer més i més Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció. Per això m’avinc a perdre tot avantatge a canvi de guanyar Crist i sentir-me estimat per Ell.

Germans: Els cristians hem de procurar sentir cor endins la Bona notícia de l’amor de Déu. Ja el profeta Isaïes (ho llegíem en la primera lectura) deia que Déu estava a punt de fer una cosa nova, configurant-se un poble que fos lloança de la seva glòria. Nosaltres som aquest poble que el Senyor s’ha configurat perquè amb la nostra vida proclamem la seva lloança. Vol ser glorificat a través de la nostra vida. Pensem que la seva major glòria és el seu amor misericordiós. Déu no es manifesta mai tan gran i poderós com quan es compadeix dels seus fills i els perdona. I Ell vol que també nosaltres tinguem un cor misericordiós semblant al seu...

 

Oració:

 

Gràcies, Senyor Jesucrist, per la teva mirada salvadora.

Fins i tot quan he pecat, tu m’has perdonat

i m’estàs animant a viure d’una manera semblant a la teva.

Sempre estàs obert a mantenir amb cada un de nosaltres

un diàleg de cor a cor.

Gràcies perquè jo, perdonat, he recuperat la pau

i a més m’has invitat a ser, amb la meva vida,

un testimoni del teu amor i del teu perdó.

Gràcies!


Enllaços musicals:


Salm Responsorial 125 (Montserrat)


Da Pacem Domine (Charles Gounod)= Dóna, Senyor, la pau als nostres dies

Melchior Franck)


Cànon de la Pau

Escolteu, s’acosta ja el temps de saber tots la veritat,

temps en què el lleó no ataqui l’anyell,

de fer rendir les armes amb l’amor,

i collir-ne tots les roses.

La pau serà el nostre estendard.

No en dubteu pas, ja arriba!


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús