Jesús, l'Innocent

 



DIUMENGE DE RAMS 

(Lluc 19, 28-40; 22, 14 a 23-56)

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc...

 

Jesús ho tenia ben pensat i decidit: es presentaria a Jerusalem en ocasió de la festa de Pasqua. Allà, hi donaria testimoni de l’immens amor de Déu, que vol salvar tots els homes. L’amor de Jesús, posant voluntàriament la seva vida en mans dels “pecadors”, és gairebé inconcebible. Per això, jo penso que tant l’aclamació de l’Hosanna en l’entrada solemne a la ciutat com els crits de “Crucifica’l” del divendres, el deurien afectar relativament poc, perquè ja s’ho esperava.

Al llarg d’aquesta setmana el veiem, més que mai, adoctrinant els seus deixebles i discutint amb els mestres de la Llei i fariseus i amb altres infiltrats polítics; sobretot el veiem amb el cor posat en el Pare Celestial, quan havia de suportar tota classe de menyspreus dels homes. La llista de greuges seria llarga: la traïció de Judes (un deixeble i amic que ell mateix havia escollit); la fugida covarda dels altres deixebles, inclòs Pere (potser se’n salva una mica Joan); un tribunal religiós que accepta (o demana) falsos testimonis; la covardia de Pilat que amaga interessos polítics personals; la falta de respecte mínim d’uns soldats que es diverteixen a costa d’ell; la vel·leïtat de la gent que tan fàcilment es deixa entabanar per uns líders manipuladors.

Esclar que Jesús també va ser sensible als detalls delicats d’alguns que el van acompanyar en els moments de dolor, com les dones que el ploraven camí del calvari (la devoció popular hi posa també Maria, la seva mare, i la Verònica). Jesús devia agrair també l’ajuda del Cirineu i la presència de moltes persones amigues que de lluny estant el miraven penjat a la creu; sobretot va ser confortadora la presència de la Mare i del deixeble Joan al peu de la creu, segons el quart evangeli. Fixem-nos també en el diàleg entre un company de suplici i Jesús. - “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. - “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi en el paradís”.

Germans: Jesús, l’Innocent (l’únic Sant) s’ha dignat de sofrir passió pels impius, direm en el Prefaci. A diferència dels qui, essent simples homes es pensen ser com déus disposant de la vida dels altres..., ell, el Fill de Déu, dona la vida per tots, absolutament per tots, fins i tot pels mateixos que el crucifiquen.

         Aprenguem del nostre Mestre!

 

Oració:

Senyor, Jesucrist! El teu amor és increïble!

És increïble la teva mirada acollidora envers el lladre penedit.

La teva mirada a ell anava ja més enllà d’aquest món.

En la teva mirada, hi endevinem tot l’amor de Déu, el Pare,

un amor que és més fort que la mort.

Senyor!

Comunica’ns una mica d’aquest amor i de la dolcesa de la teva mirada.

Que jo sàpiga, com tu, estimar i ajudar els amics i també els enemics.

Amén. Així sigui!

 

Enllaços musicals:


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació