Comunió i servei

 

DIJOUS SANT 

(Joan 13, 1-15)

“Jesús s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-hi amb la tovallola
que duia a la cintura”.

 

La Litúrgia del Dijous Sant ens fa centrar l’atenció en la Institució de l’Eucaristia. Ho trobem explicat en la primera carta de sant Pau als Corintis. Aquesta carta va ser escrita per allà els anys 55 o 56, abans que fossin escrits els evangelis sinòptics. Allò que Pau explica, ho va rebre de la tradició oral (dels mateixos apòstols), ja que ell personalment no va conèixer  Jesucrist.

Entre els relats del Darrer Sopar, l’evangelista Joan no hi descriu la Institució de l’Eucaristia, potser perquè a finals del segle primer, quan s’escrivia aquest evangeli, aquest relat era molt conegut i viscut cada diumenge, quan es reunia la Comunitat. Joan, en canvi, posa de relleu l’esperit d’amor i de servei que ha d’haver-hi entre els seus deixebles; per això s’esplaia narrant el rentament de peus durant el Darrer Sopar. Tanmateix en el cap. 6 de l’evangeli de Joan hi trobem el que es coneix com a Discurs del Pa de Vida, que és on parla del que constitueix el nucli de l’Eucaristia. Allà hi llegim que Jesús digué: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell”.

Germans: Els qui volem entrar en comunió amb Jesucrist menjant el Pa i el Vi de l’Eucaristia (que són el seu Cos i la seva Sang), no podem fer-ho sense estar en comunió amb els germans. Jesús vol que estiguem disposats a ajudar-los i servir-los fins al punt de rentar-los els peus, si convingués. I és aquesta la disposició que hem de dur en el nostre cor quan participem en la Missa o Eucaristia, que és el Memorial del Senyor Jesucrist. “Memorial” és més que un simple record o recordatori: és voler reviure allò que va passar en el Darrer Sopar i en el Calvari. Cert que sempre tenim la possibilitat de connectar espiritualment amb Jesús. Però el moment potser més tangible és en l’Eucaristia que ell amb una gran intuïció ens va deixar com a Memorial especial del seu amor. La Missa, no se l’ha inventada la Comunitat-Església. La forma de celebrar-la, en part sí que l’ha anat elaborant i modificant. Però el contingut ja ens ve dels primeríssims temps del cristianisme, enllaçant amb el que es va viure en el Darrer Sopar. El Pa i el Vi de l’Eucaristia és Presència sacramental i real de nostre Senyor Jesucrist. Per tant, hem de valorar molt la Missa. Hem de viure-la amb tot l’ardor del nostre cor...

 

Oració:

Gràcies, oh Crist, per instituir l’Eucaristia.

En el Pa i el Vi, podem percebre-hi la teva Presència

i gaudir dels fruits de la Redempció.

El teu amor ens salva.

I, sentint-nos salvats, tenim ànims per ajudar els altres,

sobretot els nostres germans que més ho necessiten.

Tu ens has ensenyat a servir els germans;

ens has fet entendre que sense donació no hi ha vida,

que sense amor gratuït no hi ha salvació.

Senyor,

dona’ns la força d’estimar.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Gethsemane

Jesús se’n va anar a l’hort de Getsemaní.

Caminava lent.

Estimava i pregava.

Jesús m’estima: per això hi anava.

Ell sofria, mentre els amics dormien.

Es va enfrontar al dolor,

i en va sortir victoriós…