Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2025

Senyor meu i Déu meu!

Imatge
  DIUMENGE II DE PASQUA (Joan 20, 19-31) “Jesús digué a Tomàs: ¿Perquè m’has vist has cregut?  Feliços els qui creuran sense haver vist”.   Tomàs, l’apòstol que la tarda del dia de la Resurrecció no es trobava reunit amb els altres, va pensar que els seus companys havien tingut una al·lucinació. I va dir: Jo, si no ho veig personalment, no ho crec. Més: he de palpar-lo, he de ficar-li el dit dins la ferida dels claus... Al cap d’una setmana, el diumenge següent, Jesús es va tornar a manifestar als deixebles, entre els quals, sortosament, també es trobava Tomàs. Jesús li va fer un retret: No siguis tan incrèdul! I va afegir: Feliços els qui veuran sense haver vist. Al meu entendre, aquest episodi indica com n’és, d’important, la vivència comunitària. En aquest cas, sort que Tomàs es va reintegrar en el grup. Semblantment, qualsevol de nosaltres difícilment es podria sostenir llarg temps en la fe i fer-la créixer, si s’ho volgués fer tot sol. Aviat es desanimaria. É...

Viure "de ressuscitats"

Imatge
  LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR  (Joan 20, 1-9) “El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc,  i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre”.   Que del ventre de la mare en neixi una nova vida, és quelcom meravellós; és un miracle que es repeteix cada dia i en tots els racons del món. Però que ressusciti un mort, és una meravella encara més gran. Per això els cristians celebrem amb alegria el Nadal o Naixement del Senyor, però celebrem encara amb més entusiasme la Pasqua o Resurrecció de Crist. Crist va ressuscitar. Crist viu de ressuscitat. És a dir: Crist viu no solament com a Déu, sinó també com a home, però no en vida humana terrena (que estaria subjecte a la mort) sinó en vida gloriosa o glorificada. I la Resurrecció de Crist ens obre l’esperança que el nostre futur serà la felicitat en plenitud. Ho va prometre amb aquestes paraules: “Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en m...

La ciència de la Creu

Imatge
  DIVENDRES SANT  (Joan 18, 1 a 19, 42) Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan   “Una persona que no ha sofert gens i que no ha hagut de suportat res, no sap res, i no és bona per a res; perquè és en els sofriments i les humiliacions on es forgen els caràcters”. Això ho deia el p. Antoine Chevrier, un bon sacerdot i terciari franciscà, de mitjans segle XIX. I meditant la passió del Senyor, ell descobria una sèrie de virtuts que va practicar Jesucrist i que nosaltres cristians, també hauríem de tenir i practicar. Entre altres: La humilitat, fins a encaixar les humiliacions. La pobresa més radical , que és quan ens desposseeixen del que tenim. La llibertat d’esperit, defensant la veritat i l’honor de Déu. La paciència, que fa que ens dominem a nosaltres mateixos. La compassió envers els altres, oblidant-se d’un mateix. La dolcesa, que fa reaccionar amablement davant dels qui ens ofenen. L’obediència, tant als designis de Déu com a le...

Comunió i servei

Imatge
  DIJOUS SANT  (Joan 13, 1-15) “Jesús s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;  després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles  i a eixugar-los-hi amb la tovallola que duia a la cintura”.   La Litúrgia del Dijous Sant ens fa centrar l’atenció en la Institució de l’Eucaristia. Ho trobem explicat en la primera carta de sant Pau als Corintis. Aquesta carta va ser escrita per allà els anys 55 o 56, abans que fossin escrits els evangelis sinòptics. Allò que Pau explica, ho va rebre de la tradició oral (dels mateixos apòstols), ja que ell personalment no va conèixer   Jesucrist. Entre els relats del Darrer Sopar, l’evangelista Joan no hi descriu la Institució de l’Eucaristia, potser perquè a finals del segle primer, quan s’escrivia aquest evangeli, aquest relat era molt conegut i viscut cada diumenge, quan es reunia la Comunitat. Joan, en canvi, posa de relleu l’esperit d’amor i de servei que ha d’ha...

Jesús, l'Innocent

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS  (Lluc 19, 28-40; 22, 14 a 23-56) Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc...   Jesús ho tenia ben pensat i decidit: es presentaria a Jerusalem en ocasió de la festa de Pasqua. Allà, hi donaria testimoni de l’immens amor de Déu, que vol salvar tots els homes. L’amor de Jesús, posant voluntàriament la seva vida en mans dels “pecadors”, és gairebé inconcebible. Per això, jo penso que tant l’aclamació de l’Hosanna en l’entrada solemne a la ciutat com els crits de “Crucifica’l” del divendres, el deurien afectar relativament poc, perquè ja s’ho esperava. A l llarg d’aquesta setmana el veiem, més que mai, adoctrinant els seus deixebles i discutint amb els mestres de la Llei i fariseus i amb altres infiltrats polítics; sobretot el veiem amb el cor posat en el Pare Celestial, quan havia de suportar tota classe de menyspreus dels homes. La llista de greuges seria llarga: la traïció de Judes (un deixeble i amic que ell mateix havia escollit); l...

La mirada salvadora de Jesús

Imatge
  5 DIUMENGE DE QUARESMA (Joan 8, 1-11) “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que comenci a tirar pedres ”.   Quina mirada la de Jesús! Una mirada que va fer abaixar la vista als acusadors d’una dona a qui volien lapidar per adúltera i els va fer desaparèixer del seu davant... Una mirada que, en canvi, va donar confiança a aquella dona pecadora. En efecte, Jesús no va ser partidari que se li apliqués la Llei mosaica; simplement va dir-li: Ves-te’n en pau. D’ara endavant no pequis més. Aquell dia Jesús no va reprendre els Mestres de Llei i els fariseus que eren tant o més pecadors que aquella dona. I, certament, hauria pogut retreure’ls que obressin amb hipocresia presentant-se com a complidors d’una llei (per altra part no l’aplicaven a l’home-baró adúlter, cosa que la llei també prescrivia), quan en realitat l’acusació contra la dona era un pretext per acusar Jesús. Si deia que no s’havia d’aplicar la llei, l’haurien acusat de menysprear Moisès; si deia que la lapi...