Conversió



 3 DIUMENGE DE QUARESMA

(Lluc 13, 1-9)

“Mira: fa tres anys que vinc a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. 
Talla-la d’una vegada. Contestà: Deixeu-la encara aquest any”.

 

Ara, en temps de quaresma, és bo que examinem els sentiments del nostre cor, per veure si són com els de Jesucrist, si són tal com Déu vol que siguin. I, concretament, avui podríem fixar-nos en el respecte que devem a totes les persones. Les lectures ens orienten en aquest sentit.

En l’evangeli d’avui, veiem com Jesús no atribueix la desgràcia a les pobres persones que la pateixen. Diu: ¿Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I en la paràbola de la figuera que no donava fruit, podem percebre-hi la paciència del vinyater (Déu): Deixeu-la encara aquest any; cavaré la terra i li posaré fems, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja podreu tallar.

També la primera lectura manifesta la gran misericòrdia de Déu, que va voler salvar de la situació de servitud o esclavitud el poble israelita desplaçat a Egipte. I, per a això, va demanar la col·laboració de Moisès, aquell israelita que de nadó havia estat salvat de les aigües (o en les aigües) i adoptat per la filla del Faraó i que més tard va fugir cap al desert per por de represàlies per haver matat un egipci que maltractava els israelites. Doncs bé: Déu es va compatir del poble i va posar confiança en Moisès perquè el tragués d’Egipte. I el salm que avui hem recitat és aquell que més canta la misericòrdia de Déu: Beneeix el Senyor, ànima meva! Ell et perdona les culpes i et cura de tota malaltia: rescata de la mort la teva vida i et corona d’amor entranyable. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra.

Germans: La tendència de molts és anar en direcció contrària a la de Jesucrist. En lloc de compadir-se dels qui tenen una desgràcia i mirar d’ajudar-los, s’entretenen morbosament a comentar els fets i potser atribuir la desgràcia a la mala conducta d’ells, com si fos un càstig del cel; o, pitjor, alguns acusen Déu d’haver permès aquella desgràcia; quan més aviat, les desgràcies, ens han de servir per a reflexionar sobre la condició de la fragilitat humana i estimular-nos a fer l’esforç entre tots per mitigar els seus efectes. En lloc de criticar amb morbositat les desgràcies que passen, ens cal més solidaritat. I, d’això, en podem dir conversió.

 

Oració:

 

Senyor!

Perdoneu-me pels judicis negatius que sovint faig dels altres.

Doneu-me un cor sensible, semblant al vostre.

Que sàpiga implicar la meva vida a solucionar els problemes

dels qui passen penes o desgràcies.

I que sàpiga fer-ho en col·laboració amb altres germans de bona voluntat.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Canción a San José

 

Salm Responsorial 102(Montserrat)

 

Prayer of Ukraine: Pregària per Ucraïna

Senyor, gran i totpoderós:
protegeix la nostra estimada Ucraïna,
beneeix-la amb la llibertat!
Que els seus fills creixin amb amor pur,
amb amabilitat, gràcia i saviesa,
pels segles dels segles.


Gebet für die Ukraine

 


 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús