Acollir Jesús amb el cor obert

 



2n DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL 

(Joan 1, 1-18)

 “Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu”.

 

L’experiència d’una acampada sol ser meravellosa: plantar la tenda al costat de la dels amics, i compartir el poc o el molt que tens amb ells, i compartir a fons els propis sentiments... Doncs bé! L’evangeli d’avui diu que Déu ha volgut plantar la tenda entre les nostres tendes, per compartir l’amistat i donar-nos seguretat, caliu, abric, refugi... L’evangelista Joan havia quedat fascinat de l’amistat que Jesús havia ofert als seus deixebles, de la doctrina que els havia transmès i dels exemples de vida que els havia deixat, tant en relació amb Déu –el Pare– com en relació amb els homes, els germans. I, tot, des de la més gran senzillesa i cordialitat. Jesús..., quin home tan proper! I tanmateix era el Fill de Déu. 

El pròleg de l’evangeli de Joan ens parla de la revelació que Déu ha fet de si mateix en Jesucrist. Jesús era la Paraula del Pare, que va dur Llum i Vida al món. Aquesta Paraula és definitiva. No hem d’anar al darrere de més revelacions. A més, aquest pròleg de l’evangeli de Joan parla de la dignitat de l’home. Fixem-nos què diu: El Verb de Déu (aquesta Paraula divina) ha vingut a casa seva (perquè tot el món li deu l’existència) i molts l’han rebuda. Als qui creuen en el seu Nom, els concedeix poder ser fills de Déu... Això és meravellós! Som fills i filles de Déu! Però afegeix una cosa inquietant: pronostica que aquesta Paraula serà rebutjada i combatuda per molts. Diu: Ha vingut a casa seva, i molts dels seus no l’han acollit... De fet, molts han fet la guerra a Jesucrist i als seus seguidors, i molts continuen i continuaran rebutjant-los. 

Germans: Nosaltres, amb humilitat i agraïment, donem gràcies a Déu que ens hagi fet conèixer la seva Paraula en Jesucrist, i que l’haguem acollida amb cor obert. Sí! Acollim Jesucrist tot demanant-li que ens contagiï del seu amor manifestat en el seu naixement i en tota la seva vida i en la seva mort i resurrecció. Demanem-li de poder arribar al ple coneixement del seu missatge.

                      

Oració:

 

Oh Jesucrist, Llum en les nostres foscors:

il·lumina la mirada del nostre cor,

i empeny-nos a seguir endavant en la vida.

La teva Paraula és de salvació

davant les nostres febleses, limitacions i pors.

Jesús, salva el nostre món!

Amén. Així sigui!



 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació