Gotes d'Evangeli

  BAPTISME DEL SENYOR  (Diumenge primer de Durant l’any) (Lluc 3, 15-16. 21-22)   “Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel  i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom  i una veu digué des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” .   En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per a fer-se batejar. Com moltes altres persones del seu temps que se sentien commogudes per la predicació de Joan Baptista, Jesús també va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu de purificació immergint-se a l’aigua. Jesús no necessitava el ritu penitencial de purificació, però va solidaritzar-se amb l’altra gent que amb aquell gest volien significar que estaven decidits a lliurar-se radicalment a Déu. Jesús va sotmetre’s a aquell ritu amb humilitat, una actitud d’ànima que va ser permanent en la seva vida. Però, per a Jesús, aquell baptisme no fou solament d’aigua purificadora sinó d’Esperit, que el consagr...

  EPIFANIA DEL SENYOR  (Mateu 2, 1-12)   “Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare  i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge”.   Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida a la ciència (medicina, física, etc.) o a l’art (música, ballet, pintura, etc.) o a l’esport (futbol, ciclisme, atletisme, etc.) i, per a això, han sacrificat moltes altres coses. És que estimaven de veritat aquesta manera de viure. Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida a la seva parella i a la família i, per a això, ha sacrificat moltes altres coses. És que els estimava de veritat. Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida al servei de l’Església i, per això, ha sacrificat moltes altres coses. És que estimava molt a Déu i els altres.             El relat dels Savis o Macs d’Orient ens indica algunes de les actituds que han de tenir els qui volen aconse...

  2n DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL  (Joan 1, 1-18)   “Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.  El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.  A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom,  els concedeix poder ser fills de Déu”.   L’experiència d’una acampada sol ser meravellosa: plantar la tenda al costat de la dels amics, i compartir el poc o el molt que tens amb ells, i compartir a fons els propis sentiments... Doncs bé! L’evangeli d’avui diu que Déu ha volgut plantar la tenda entre les nostres tendes, per compartir l’amistat i donar-nos seguretat, caliu, abric, refugi... L’evangelista Joan havia quedat fascinat de l’amistat que Jesús havia ofert als seus deixebles, de la doctrina que els havia transmès i dels exemples de vida que els havia deixat, tant en relació amb Déu –el Pare– com en relació amb els homes, els germans. I, tot, des de la més gran s...