Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 3 DURANT L’ANY   (Lluc 1, 1-4; 4, 14-21)   “El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir.  Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:  L’Esperit del Senyor reposa sobre meu”.   Avui, tant la primera lectura com l’evangeli ens parlen de la Litúrgia de la Paraula de Déu. Val la pena que n’extraiem alguna lliçó.   La primera lectura descriu com va ser la celebració de la Paraula de Déu, a Jerusalem, la primera vegada després del retorn de l’exili. El poble havia passat 50 anys exiliat a Babilònia (l’actual Irak). Com que encara no s’havia reconstruït el temple ni tenien una sinagoga prou gran per a tota la gent, aquesta vegada la celebració es va fer a la plaça, on s’hi va alçar un tarima perquè tothom pogués veure el lector. Així que el lector va obrir el llibre, tot el poble es va posar dret. I quan el sacerdot va pregar al Senyor, tot el poble, alçant les mans...

  DIUMENGE 2 DURANT L’ANY  (Joan 2, 1-12)   “La seva mare diu als qui servien: Feu tot el que ell us digui...  Ompliu d’aigua aquestes piques...  Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei...  Has guardat fins ara el vi millor”.   Avui, tant la primera lectura com l’evangeli parlen de nuvis. I totes dues lectures poden ser del nostre interès espiritual.   En la primera lectura, el profeta Isaïes fa un cant a la ciutat de Jerusalem, que per llargs anys havia quedat desolada a causa de l’exili d’una bona part de la població. Diu que, finalment, Déu se’n va compadir i va tornar a posar-li la corona reial. Ho diu amb aquestes paraules: Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu. No et diran més “Abandonada” ni anomenaran el teu país “Desolació”. A tu et diran “Me l’estimo”, i a la teva terra “Té marit”, perquè el Senyor t’estimarà i tindrà marit la teva terra... El teu Déu s’alegrarà de tenir...

  BAPTISME DEL SENYOR  (Diumenge primer de Durant l’any) (Lluc 3, 15-16. 21-22)   “Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel  i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom  i una veu digué des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” .   En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per a fer-se batejar. Com moltes altres persones del seu temps que se sentien commogudes per la predicació de Joan Baptista, Jesús també va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu de purificació immergint-se a l’aigua. Jesús no necessitava el ritu penitencial de purificació, però va solidaritzar-se amb l’altra gent que amb aquell gest volien significar que estaven decidits a lliurar-se radicalment a Déu. Jesús va sotmetre’s a aquell ritu amb humilitat, una actitud d’ànima que va ser permanent en la seva vida. Però, per a Jesús, aquell baptisme no fou solament d’aigua purificadora sinó d’Esperit, que el consagr...

  EPIFANIA DEL SENYOR  (Mateu 2, 1-12)   “Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare  i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge”.   Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida a la ciència (medicina, física, etc.) o a l’art (música, ballet, pintura, etc.) o a l’esport (futbol, ciclisme, atletisme, etc.) i, per a això, han sacrificat moltes altres coses. És que estimaven de veritat aquesta manera de viure. Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida a la seva parella i a la família i, per a això, ha sacrificat moltes altres coses. És que els estimava de veritat. Jo he conegut més d’una persona que ha consagrat la seva vida al servei de l’Església i, per això, ha sacrificat moltes altres coses. És que estimava molt a Déu i els altres.             El relat dels Savis o Macs d’Orient ens indica algunes de les actituds que han de tenir els qui volen aconse...

  2n DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL  (Joan 1, 1-18)   “Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.  El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.  A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom,  els concedeix poder ser fills de Déu”.   L’experiència d’una acampada sol ser meravellosa: plantar la tenda al costat de la dels amics, i compartir el poc o el molt que tens amb ells, i compartir a fons els propis sentiments... Doncs bé! L’evangeli d’avui diu que Déu ha volgut plantar la tenda entre les nostres tendes, per compartir l’amistat i donar-nos seguretat, caliu, abric, refugi... L’evangelista Joan havia quedat fascinat de l’amistat que Jesús havia ofert als seus deixebles, de la doctrina que els havia transmès i dels exemples de vida que els havia deixat, tant en relació amb Déu –el Pare– com en relació amb els homes, els germans. I, tot, des de la més gran s...