La pobresa evangèlica

 



DIUMENGE 32 DURANT L’ANY

(Marc 12, 38-44)

“Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia”.

 

En l’evangeli d’avui, hi trobem Jesús fent un gran elogi d’una viuda pobra i fent una dura crítica dels escribes. 

L’elogi va per a una viuda molt pobra que discretament va fer una petita ofrena al Temple, d’uns dinerons que ella prou necessitava per a viure. En general, en temps de Jesús les viudes eren unes persones que s’ho passaven  malament, ja que a més del daltabaix sentimental per la pèrdua de l’espòs, es veien abocades a la precarietat més absoluta sense els recursos que aportava el marit i per la dificultat de trobar un treball que els permetés tirar la casa endavant, sobretot si hi havia fills. Pensem que no hi havia cap sistema de Seguretat Social. Depenien molt de la caritat dels parents i altres persones. En aquella època, dir “viuda” era gairebé sinònim de persona desemparada. Malgrat això, algunes d’aquestes persones eren coratjoses i, a més, plenes de confiança en Déu i també caritatives o solidàries de les altres persones pobres com elles, tal com vèiem en la història de la primera lectura d’avui parlant de la viuda de Sarepta. L’elogi de Jesús va, doncs, per a aquella viuda que discretament feia ofrena a Déu d’una petita quantitat, que era tot el que tenia. 

I la crítica dura va per als escribes (persones versades en les lleis), que es feien passar per uns bons complidors de la Llei de Déu, però que això era més aparença que realitat. Per fer-se veure, feien llargues oracions, però en lloc d’ajudar els pobres “devoraven els béns de les viudes”, diu el text, segurament referint-se al fet que molts feien servir la interpretació de les lleis per beneficiar-se’n ells espoliant les persones senzilles. Diu Jesús: Aquests seran jutjats rigorosament. I advertia: “No us en fieu, dels mestres de la Llei”, perquè diuen i no fan. 

Germans: Jesús tenia una mirada d’admiració envers les viudes i envers totes les persones vulnerables que, malgrat la seva pobresa, continuaven essent piadoses i caritatives, sense fer-ne exhibició. Possiblement tenia present també la seva Mare, viuda, que va acceptar que Ell deixés la casa per dedicar-se a l’obra d’evangelització i salvació de tot el poble. Ell mateix s’havia fet un pobre voluntari, que necessitava l’ajuda de persones amigues, però que, sobretot, confiava en la Providència divina. - Tant de bo nosaltres tinguéssim molt d’aquest esperit de pobresa evangèlica.


Oració:


Gràcies, Jesús,

perquè proposes com a model una persona humil i pobra,

però amb un gran cor i una generositat total.

Senyor:

Ajuda’ns a entendre que el tresor més gran de la humanitat

són les persones que generosament es dediquen

a estimar, a fer el bé, a alleujar el sofriment dels altres,

a compartir gratuïtament les qualitats personals.

Jesús:

Ajuda’ns a superar la por de ser generosos.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals


I'M TRYING TO BE LIKE JESUS

Estic pensant de ser com Jesús
i seguir els seus camins
i estimar com Ell estimava.
Va dir: Estimeu-vos com jo us he estimat.
Procuraré ser amable i afectuós…

És tan a prop meu

Maurice Duruflé - NOTRE PÈRE

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació