Jesucrist, rei del nostre cor

 



NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN 

(Joan 18, 33b-37)

“Jo sóc rei. La meva missió és la de ser testimoni de la veritat; per això he nascut
i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”.

 

En els últims anys s’ha estudiat i s’ha escrit molt sobre els costums de la gent a la Palestina del segle I, cosa que ens ajuda a emmarcar i comprendre més la vida humana de Jesús. Un llibre important és el de José Antonio Pagola, Jesús, aproximació històrica; un altre llibre és el d’Armand Puig, Jesús. Un perfil biogràfic. I un altre el de Joseph Ratzinger (Papa Benet XVI), Jesús de Natzaret. 

La vida humana de Jesús era, més o menys, com la dels seus contemporanis allà a Palestina, i precisament com la de la gent senzilla i treballadora del poble de Natzaret, amb dificultats per guanyar-se el pa que menjaven i per poder pagar els impostos tant a l’invasor Romà com al Temple o a l’estructura religiosa del seu temps. 

És interessant llegir, pensar i repensar com deuria ser el dia a dia de Jesús de Natzaret. I llavors, pensant que Jesús és el Fill de Déu fet home, restar profundament admirats que Déu hagués volgut experimentar la vida humana i concretament d’aquella manera. N’hi ha per quedar astorat. 

Ara bé: En contrast amb aquesta consideració de la figura de Jesús, pot ser que ens sorprengui el culte litúrgic a Jesucrist, i particularment en la celebració de la Festa de Crist Rei. Hi ha expressions de la Litúrgia que poden semblar-nos allunyades del llenguatge actual i que nosaltres ho expressaríem d’una altra manera. Malgrat tot, jo penso que no ens hem de perdre en certes expressions litúrgiques i hem d’intentar anar al fons de la qüestió, del Misteri. Així ho feia sant Francesc d’Assís, que es va proposar assemblar-se a Jesucrist, vivint en pobresa i humilitat, però respectava la manera que té l’Església de donar culte a Déu. On potser sí l’Església ha de revisar la seva manera de fer és en el tracte excessivament honorífic a la jerarquia. Algunes estructures de l’Església presenten algunes ambigüitats, que caldria rectificar. Però purificar la mentalitat, és cosa de tots: papa, bisbes, sacerdots, laics. Hi ha coses que per a canviar-les no basta la mentalitat d’una sola persona, ni que sigui el Papa. Tots ens hem de renovar evangèlicament. 

Germans: I ara una pregunta: ¿És suficient creure que Jesucrist és el Rei de tot el món, si no és el rei del meu cor i del teu cor i del cor de tothom?

 

Oració:


Senyor, Jesucrist!

Vine i regna en la meva vida.

Desitjo que siguis el centre de les meves il·lusions.

Ajuda’m a estar atent a la teva Paraula!

Que jo sàpiga viure en l’amor, tal com Tu vols.

Aquest serà el millor acte de culte a la teva Reialesa.

Amén. Així sigui!

 

Enllaços musicals


O Worship the King

Oh, adora el Rei gloriós!
Canta amb agraïment el seu amor.
És el nostre Defensor misericordiós.
Va vestit de majestat.
¿Qui pot cantar la seva glòria?

Gadol Adonai - Canción cristiana hebrea

Gran és el Senyor en la seva santa Muntanya.
Aniré a l’altar de Déu, el Déu que m’omple d’alegria.
M’hi oferiré tot jo.
Al·leluia! El Senyor regna: Alegrem-nos-en!

Sardana "La cançó dels catalans"

Una curiositat: EL CRIST DELS ABISMES, imatge submergida al mar:



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació