Confiar sempre en Déu

 

DIUMENGE 33 DURANT L’ANY 

(Marc 13, 24-32)

 “El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Però del dia i de l’hora,
ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el fill; només ho sap el Pare”.

 

Les lectures d’avui, amb l’anunci de tantes calamitats, poden espantar alguns o bé poden deixar indiferents a altres, perquè les troben exagerades. Jo penso que no ha de ser ni una cosa ni l’altra. Si les situem bé en el seu context històric, més aviat poden suscitar una esperança de salvació. 

Tant la primera lectura com l’evangeli d’avui s’expressen en un llenguatge “apocalíptic”, que és un relat especial, que avui dia no s’estila. Així com un relat poètic s’ha de saber interpretar com a tal, així també el relat “apocalíptic”. “Apocalipsi” significa Revelar o Desvelar un secret. Els relats apocalíptics pretenen manifestar la realitat fonda de certes situacions de crisi i la perspectiva que hi ha més enllà. 

Fixant-nos ara en la pàgina de l’evangeli d’avui, sembla referir-se a la situació que a Palestina es vivia per allà els anys 60-70, quan era imminent la caiguda de Jerusalem. Però el missatge que transmet aquesta pàgina serveix igualment per a qualsevol situació de crisi, sigui personal o social o còsmica, que sospiren per una transformació. El missatge de fons és d’esperança per als qui es mantinguin fidels. 

A la fi de cada etapa de la vida, tant d’una persona com d’una família o comunitat..., en els moments més difícils (quan sembli que els mateixos fonaments trontollen...), els qui siguin fidels a Déu han de confiar en la possible transformació d’aquella situació. Quan més sembli que se somou el cel i la terra, llavors ve, una i altra vegada, el Salvador –el Fill de l’Home- “sobre els núvols amb gran poder i majestat” (expressió que ens recorda el guiatge de Déu pel desert), per ajudar-nos a superar la tribulació i emprendre un nou camí... Totes les crisis que es produeixen, tant les de nivell personal com col·lectiu o social, poden esdevenir ocasions de renovació o transformació. 

Germans: Hem de confiar que les crisis que se’ns presentin en la nostra vida personal o també en la nostra Església ens serveixin per a una revisió i renovació de la mateixa vida. Però la confiança no l’hem de posar en les nostres soles forces, sinó en Déu, l’únic que ens pot aportar la salvació en plenitud. Déu sempre està en el fons de tot esdeveniment i de tota crisi. Confiem en Ell. No ens deixem robar el tresor de la fe...

 

Oració:

Et donem gràcies, Jesucrist, Senyor nostre,

per la confiança que la teva paraula ens comunica.

Ajuda’ns a viure més d’acord amb la fe.

No permetis que l’Església sigui comunicadora de por,

de tristesa o pessimisme,

sinó comunicadora d’esperança.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals

My Lord what a morning (Negro Spiritual)

Déu meu! Quin matí,
quin demà, quan caiguin les estrelles.
Sentiràs el so de les trompetes,
i veuràs venir Jesús.
La seva glòria brillarà com el sol.

Quan desvetllarem els cors

Pare Nostre (Rússia)

Russian Orthodox Liturgical

Work by Nikolay Kedrov, Sr.