L'amor esponsal
DIUMENGE 27 DURANT L’ANY
(Marc
10, 2-16)
l’home no ho pot separar”.
Jo dono gràcies a Déu pel model de família que he viscut a casa meva: pare, mare, fills, avis. Allà hi vaig aprendre a veure la diferent manera de ser i de sentir un home i una dona, i la gent més gran i la gent més jove. Malgrat les dificultats que de tant en tant es presentaven i potser creaven un cert mal humor, després amb bona voluntat les coses tornaven al seu lloc. El pare i mare eren unes persones de sensibilitat diferent, però ambdós amb igual dignitat. A casa meva hi havia una sola caixa, una economia en comú.
Però una cosa tan natural com em sembla aquest model de família, sé que molts no el coneixen. Massa famílies sofreixen trencaments. A més, hi ha llocs en el món on encara és admesa la poligàmia, és a dir, que un home pugui tenir més d’una dona; i altres pretenen que sigui matrimoni la unió de dues dones o de dos homes; i altres s’aventuren a ser família monoparental, és a dir, un home o dona sense parella que tenen fills naturals o adoptius. Repeteixo: Jo dono gràcies a Déu pel model de família que he viscut...
A vegades, en l’homilia de casament parlo de l’ànim o esperit amb què han de viure els esposos. Pot semblar poètic o místic, però m’agrada presentar com a providencial el fet d’haver-se trobat els dos, com si fos Déu mateix qui els hagués regalat la seva parella. En el llibre del Gènesi, després que Adam cerqués un igual amb qui compartir tota la vida i sentiments trobem aquesta exclamació: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Després Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos... I afegeixo: Estimant-vos de veritat l’un a l’altre i als fills, esteu manifestant el vostre amor a Déu, que us vol així, units i feliços.
Germans:
Ja sé que una cosa és l’ideal i una altra és la realitat. Fins i tot en la
història del poble israelita hi trobem gent bona (Patriarques i reis) que tenien
més d’una dona. I el mateix legislador Moisès va acceptar que es poguessin
divorciar en certes circumstàncies. Jesucrist prou s’adonava de les dificultats
que viuen algunes parelles i famílies. ¿Què aconsellaria ara davant de
situacions concretes de violències i trencaments familiars irreversibles? No ho
sabem. Però sabem que va comentar que Moisès va permetre el divorci “per la
duresa del vostre cor”. I aquesta duresa continua existint, i potser
augmentada.. Actualment hi ha com una campanya per difuminar la institució
familiar. És una llàstima!
Oració:
Gràcies, Senyor, perquè has volgut viure en una
família
composta de pare i mare.
Gràcies perquè ens ha arribat fins a nosaltres
aquest model de família que dona estabilitat a la
societat.
Et preguem per aquells que no han tingut la sort
de viure en una família ben integrada.
Ajuda’ls, Senyor!
Dona’ls oportunitats perquè puguin trobar la
felicitat de l’amor.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
Kairoi - Càntic de les criatures
Música per ambientar la
festa de sant Francesc d’Assís:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada