L'amor ens fa feliços

 

TOTS SANTS 

(Mateu 5, 1-12)

 “Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els compassius: Déu els compadirà”.

 

L’evangeli d’avui parla de felicitat o benaurança. Algú podria objectar que és una benaurança molt petita o relativa, perquè és una felicitat “en esperança”, de futur: els pobres heretaran el regne del cel; els qui ploren seran consolats; els qui tenen fam i set de justícia seran saciats; els compassius seran compadits; els nets de cor veuran Déu; els qui posen pau seran reconeguts com fills de Déu, etc. Però encara que sigui una promesa de futur, “en esperança”, també és cert que viure amb aquesta esperança dona felicitat, dona pau, dona ànims. Això, si un viu dintre la dinàmica evangèlica, és a dir, si és un cristià sincer i compromès. El qui no ho és, tindrà poc interès de viure aquestes benaurances.

 Tots els “sants” ens podrien explicar com van tenir una secreta i profunda alegria i felicitat seguint el camí de Jesús, fins i tot enmig de dificultats. I no solament els sants canonitzats, sinó moltes persones bones que hem conegut. Molts dels nostres parents i amics ens podrien dir:

Nosaltres érem pobres, però hem estat feliços.

Nosaltres érem nets de cor, i hem estat feliços.

Nosaltres hem lluitat per la pau, i hem estat feliços.

Nosaltres hem estat perseguits, però érem feliços.

Nosaltres hem plorat, però érem feliços...

 La felicitat espiritual o l’alegria interior és molt subtil. De fet, la manera més fàcil de ser feliç és estimant. Com més felicitat proporciones als altres, més te’n queda (Blaise Pascal). “Ésser capaç de trobar la pròpia alegria en l’alegria de l’altre: heus aquí el secret de la felicitat” (Georges Bernanos).

 Germans: Aquesta dinàmica de l’amor que duu a la felicitat, ens l’aporta l’Evangeli de Jesús. Ell personalment va ser feliç, profundament feliç, donant-se als altres. Era el Sant, el Venturós, el Feliç. I ens crida a ser sants i feliços a semblança d’ell. Vol que siguem imatges vives del seu amor. Llavors, fins i tot sofrint per diverses causes, no perdrem la serenitat. Per exemple, en el cas d’haver de lamentar la pèrdua d’una persona estimada, ens la imaginarem vivint en la Glòria de Déu. Procurem, doncs, mantenir la serenitat i l’alegria en tot moment. Un cristià trist seria un trist cristià.

Oració:

Oh Déu i Pare:

Us donem gràcies perquè ens heu creat per a la vida i la felicitat.

Gràcies perquè amb l’exemple de les persones bones cristianes

ens doneu la certesa que no quedarem defraudats en la nostra esperança.

Senyor:

Ajudeu-nos a buscar-vos i a trobar-vos ben a prop nostre.

Feu que no us abandonem mai en les nostres dificultats o els dubtes.

Ajudeu-nos a viure de tal manera que el món d’avui pugui creure que,

de debò, val la pena seguir l’esperit de les Benaurances.

Amén. Així sigui!

ENLLAÇOS MUSICALS

Tots Sants i Difunts:

Mendelssohn Salm 100 (Aclameu el Senyor)

Tots els Sants o “salvats” aclamem el Senyor!

Aclameu el Senyor arreu de la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo i beneïu el seu nom:
«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»