La sinceritat de cor

 




DIUMENGE 28 DURANT L’ANY

(Marc 10, 17-30)

 “Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!
Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot”.

 

L’evangeli d’avui no ens deixa indiferents, perquè pot tocar-nos la butxaca i les nostres comoditats. Gairebé ens posa en el dilema de triar “o la bossa o la vida”, les riqueses tiràniques o la vida en llibertat. Recordem l’evangeli: Un home ric i complidor dels manaments de la Llei porta dintre seu la inquietud de no tenir prou assegurada la “vida eterna”; pensa que la seva vida podria tenir un sentit més profund. I corre cap a Jesús, i es prostra als seus peus, demanant consell. Fins i tot estava disposat a fer algun sacrifici més, alguna almoina més, alguns dejunis més, algunes oracions més..., però va quedar desmuntat quan aquell mestre savi li va fer una proposta inesperada: “Dona als pobres tot el que tens, i vine amb mi”, fes-te pobre i disponible com jo... L’excusa no va ser pas que tenia una família al darrere, etc. Simplement, no estava disposat a deixar el seu nivell de vida. No va endevinar que Déu era l’autèntica riquesa de la persona i que Jesús era més que un savi que ensenyava un camí de vida més autèntica: era la Vida mateixa, el Fill de Déu que donava vida... Aquell home no va ser capaç d’atendre la crida que Jesús li feia de ser un del grup dels seus seguidors més propers... 

Fixem-nos ara en les tres mirades profundes de Jesús: Quan l’home diu a Jesús: “Mestre, tot això ho he complert des de jove”, Jesús se’l mirà amb afecte, i li digué: “Encara et falta una cosa...” etc. Després quan veu que l’home, contrariat, se’n va tot trist, perquè era molt ric, Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: “Per als rics, que n’és de difícil d’entrar al Regne de Déu”. I quan nota que els mateixos deixebles queden tan sorpresos i li diuen: “I qui es podrà salvar?”..., Jesús se’ls mirà i els digué: “Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot”, perquè Déu pot ajudar a fer feliç qualsevol persona –rica o pobra- que entri en aquesta dinàmica de l’amor sincer, de la solidaritat, de la vida austera... Quines mirades, les de Jesús...

 Germans: Sovint expressem amb els llavis uns desigs o uns ideals que en realitat no portem prou al cor. Volem i dolem, autoenganyant-nos... Cal demanar la sinceritat del cor: que el Senyor il·lumini la nostra ànima i ens faci clarividents per a seguir pel camí que ell ens proposa. Deixem-nos mirar per Jesús...

 

Oració:

 

Senyor Jesús,

Tu vas viure ben lliure de tota ambició de diners.

Tu ens vas ensenyar on rau la veritable alegria.

Per això avui et demanem la llum de l’Esperit i la saviesa del cor

per saber destriar allò que ens fa bé,

allò que ens construeix com a persones.

Senyor!

Dona’ns saviesa de la teva.

Dona’ns capacitat de relativitzar les riqueses i les comoditats terrenals.

Dona’ns amor solidari envers els més pobres.

Així, vivint segons el teu estil de vida, sentirem la plenitud de Déu

i contribuirem a fer un món més habitable per a tothom.

Amén. Així sigui!


ENLLAÇOS MUSICALS


Here i am, Lord

Jo, el Senyor, he vist l’aflixió del meu poble
i vull il·luminar-lo i salvar-lo.
¿A qui enviaré per ajudar-lo?
Aquí em teniu, Senyor. Disposeu de mi…

I am here

Jo sóc aquí!
Aquí em teniu…

Pater Nostre - Igor Stravinsky

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús