Clamar misericòrdia

 


 DIUMENGE 30 DURANT L’ANY 

(Marc 10, 46-52) 

“Criden el cec i li diuen: Anima’t i vine, que et crida. El cec llançà la capa,
s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús”.

 

Avui les lectures ens parlen d’unes persones que van passar d’una situació dolorosa a una altra d’eufòria, gràcies a la superació d’aquella situació. - La primera lectura, del profeta Jeremies, parla del poble israelita en l’exili i de quan van poder tornar al seu país. Diu: Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. I el salmista exclamava: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem. - Per la seva part, l’evangeli d’avui parla d’un cec que clama misericòrdia, i quan Jesús li diu: Vés, la teva fe t’ha salvat, a l’instant hi veié i, el seguia camí enllà,  oblidant-se de la capa.  

Ara la pregunta que em faig és la següent: Quan un ha superat una desgràcia (per exemple, una epidèmia), ¿és bo que després es recordi de la situació anterior? ¿És bo que el cec guarit es recordi del temps de la seva ceguesa? La meva resposta és positiva: Cal recordar-ho! Per dues raons: Primera, per donar-ne gràcies a Déu i a tots els qui han contribuït a superar-ho; i segona, perquè no ens oblidem de les persones que actualment passen per unes situacions semblants: els hem de tenir presents i fer el possible per mitigar la seva desgràcia. 

Quan el Papa Francesc, el juliol de 2016, va assistir a la Trobada Mundial de Joventut, a Polònia, va destinar tot un matí per visitar el camp d’extermini nazi d’Auschwitz, i ho va fer en total silenci, asseient-se de tant en tant, i pregant. Al vespre, parlant als milers de joves reunits els deia això: “Aquest matí he anat a Auschwitz per recordar dolors de fa setanta anys... Quant de dolor, quanta crueltat! ¿Com és possible que nosaltres homes, creats a semblança de Déu, siguem capaços de fer aquestes coses? Jo no voldria amargar-vos, però haig de dir la veritat: la crueltat no es va acabar a Auschwitz; també avui es tortura la gent... És terrible! Avui hi ha homes i dones en les presons abarrotades: viuen (dispenseu-me) com animals. Avui hi ha aquesta crueltat. Nosaltres diem: Sí, hem vist la crueltat de fa setanta anys, com morien afusellats, o penjats, o amb el gas... Però avui en molts llocs del món, on hi ha guerra, passa el mateix. Sí! És una mica trist això que us dic, però és la realitat. Però també és una realitat que Jesús s’ha carregat el nostre pecat, ha dut damunt les espatlles el dolor de la humanitat. Tinguem-ho present, i preguem pels qui són víctimes d’aquestes situacions. Això és el que digué el Papa Francesc. 

Germans: Si per ventura fóssim nosaltres mateixos els qui ens trobem actualment en una situació dolorosa, gairebé insuportable, no deixem de demanar a Déu que ens ajudi. Sentirem com Jesús ens acompanya en el nostre sofriment: ell posa esperança on podria haver-hi desesperació.

 

Oració:

 

Senyor, Jesús!

Avui t’encomanem les persones

que es troben en una situació molt dolorosa, per la causa que sigui.

Tu, que et fas present i t’identifiques sobretot amb els qui sofreixen,

ajuda’ns a nosaltres perquè els puguem atendre en nom teu:

que a través nostre percebin la teva mà bondadosa.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals


YOU CAN'T BEAT GOD GIVING

Tu no pots vèncer a Déu.

No cal que ho intentis!

Tenim el Salvador

que ens dóna suport

i pau i benedicció…



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació