Gotes d'Evangeli

  TOTS SANTS  (Mateu 5, 1-12)   “Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.  Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.  Feliços els compassius: Déu els compadirà”.   L’evangeli d’avui parla de felicitat o benaurança. Algú podria objectar que és una benaurança molt petita o relativa, perquè és una felicitat “en esperança”, de futur: els pobres heretaran el regne del cel; els qui ploren seran consolats; els qui tenen fam i set de justícia seran saciats; els compassius seran compadits; els nets de cor veuran Déu; els qui posen pau seran reconeguts com fills de Déu, etc. Però encara que sigui una promesa de futur, “en esperança”, també és cert que viure amb aquesta esperança dona felicitat, dona pau, dona ànims. Això, si un viu dintre la dinàmica evangèlica, és a dir, si és un cristià sincer i compromès. El qui no ho és, tindrà poc interès de viure aquestes benaurances.   Tots els “sants” ens podrien explicar c...

   DIUMENGE 30 DURANT L’ANY  (Marc 10, 46-52)   “Criden el cec i li diuen: Anima’t i vine, que et crida.  El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús”.   Avui les lectures ens parlen d’unes persones que van passar d’una situació dolorosa a una altra d’eufòria, gràcies a la superació d’aquella situació. - La primera lectura, del profeta Jeremies, parla del poble israelita en l’exili i de quan van poder tornar al seu país. Diu: Havien sortit plorant i els faré tornar consolats . I el salmista exclamava: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem. - Per la seva part, l’evangeli d’avui parla d’un cec que clama misericòrdia, i quan Jesús li diu: Vés, la teva fe t’ha salvat, a l’instant hi veié i, el seguia camí enllà,   oblidant-se de la capa.    Ara la pregunta que em faig és la següent: Quan un ha superat una desgràcia (per exemple, una epidèmia), ¿és bo que després es recordi de la...

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY  (Marc 10, 35-45) “Entre vosaltres no ha de ser pas així:  qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor”.   Jesús no condemna pas que un vulgui ser el primer, si és per a servir. Per tal que les coses funcionin, algú ha d’anar al davant. I no està pas malament que un aspiri a servir la comunitat de veritat. Quan hi ha eleccions, tothom vol guanyar tots volen tenir més vots que els altres, tots volen ser els primers. Però, encara que la propaganda digui que solucionaran tots els problemes de la comunitat, sovint la realitat és per a poder arreglar-se les coses per al propi profit.   El poder no és principalment per a gaudir-ne un mateix, sinó per a ajudar els altres, la comunitat. Aleshores el poder pren sentit en la vida i, de retop, esdevé una font sana d’alegries i satisfaccions també per a aquell que l’utilitza. Però quan aquest esperit de servei no hi és present, el poder es converteix en una desgràcia per a tot...

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Marc 10, 17-30)   “Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu! Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot”.   L’evangeli d’avui no ens deixa indiferents, perquè pot tocar-nos la butxaca i les nostres comoditats. Gairebé ens posa en el dilema de triar “o la bossa o la vida” , les riqueses tiràniques o la vida en llibertat. Recordem l’evangeli: Un home ric i complidor dels manaments de la Llei porta dintre seu la inquietud de no tenir prou assegurada la “vida eterna”; pensa que la seva vida podria tenir un sentit més profund. I corre cap a Jesús, i es prostra als seus peus, demanant consell. Fins i tot estava disposat a fer algun sacrifici més, alguna almoina més, alguns dejunis més, algunes oracions més..., però va quedar desmuntat quan aquell mestre savi li va fer una proposta inesperada: “Dona als pobres tot el que tens, i vine amb mi” , fes-te pobre i disponible com jo... L’excusa no v...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY  (Marc 10, 2-16)   “Jesús digué: Al principi, Déu creà l’home i la dona.  Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa  i ells dos formen una sola família.  Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”.   Jo dono gràcies a Déu pel model de família que he viscut a casa meva: pare, mare, fills, avis. Allà hi vaig aprendre a veure la diferent manera de ser i de sentir un home i una dona, i la gent més gran i la gent més jove.   Malgrat les dificultats que de tant en tant es presentaven i potser creaven un cert mal humor, després amb bona voluntat les coses tornaven al seu lloc. El pare i mare eren unes persones de sensibilitat diferent, però ambdós amb igual dignitat. A casa meva hi havia una sola caixa, una economia en comú.   Però una cosa tan natural com em sembla aquest model de família, sé que molts no el coneixen. Massa famílies sofreixen trencaments. A més, hi ha llocs en el món on...