Quan cal abraçar-se a la creu

 


DIUMENGE 24 DURANT L’ANY 

(Marc 8, 27-35)

 “Jesús va preguntar als seus deixebles: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc? Pere li respon: Vós sou el Messies. Ells els prohibí severament que ho diguessin a ningú”.

 

L’apòstol Pere va tenir la intuïció o la il·luminació que Jesús era el Messies. Però, ¿què entenia amb aquest qualificatiu? ¿Potser que seria el Salvador polític del poble, el qui portaria pau i benestar a tota la gent de bona voluntat...? Això ja és alguna cosa... 

Jesús va haver d’aclarir què representava ser el Messies. Com a Messies que era, salvaria el poble. Però, ¿de quina manera? Potser d’una manera que la gent no s’imaginava. El profeta Isaïes ja ho havia predit: Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni fet enrere; he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda; per això no em dono per vençut. I Jesús ho manifesta clarament a tots els deixebles: “El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà”. Pere ha quedat impressionat. I no es deu haver fixat prou en allò de “al cap de tres dies ressuscitarà”. Per això es posa a contradir-lo: A tu, Jesús, això no et pot passar! ¿Com pot passar-te això a tu que ets l’Elegit i protegit per Déu? Llavors Jesús el reprèn: Calla d’una vegada! Tu no penses com Déu, sinó com els homes... I demana a tots que l’escoltin atentament: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”... 

Germans: També avui dia molts diuen que tenen fe en Jesús (en Déu) i confien que els ajudarà en les dificultats, que els traurà dels conflictes; diuen que tenen fe perquè pensen que Déu farà allò que ells volen. Alguns fins i tot estan disposats a fer sacrificis per forçar que Déu faci tot el que ells li demanen. Però fixem-nos que Jesús va dir alguna cosa més: Si algú vol venir amb Mi... I això d’anar amb Jesús, de viure tenint-lo molt a prop a dins el cor... és el que farà que un se senti veritablement salvat. Jo penso que a cap cristià no se li estalvia, un dia o altre, la prova del dolor i haver d’abraçar-se ben fort a la creu de Jesús. Els cristians potser haurem d’assumir moltes derrotes. Però, com deia un bon cristià que era el bisbe Pere Casaldàliga: Som soldats derrotats... d’una causa invencible...


Oració
 

Gràcies, Jesús,
per voler ser el meu amic i acompanyar-me en el camí de la vida.
Avui et demano que m’augmentis el desig de ser un bon seguidor teu.
Que perdi la por de seguir-te encara que el camí sigui costerut.
Senyor!
Referma la meva voluntat de ser teu per sempre.
Amén. Així sigui!


Enllaços musicals



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació