Quan cal abraçar-se a la creu

 


DIUMENGE 24 DURANT L’ANY 

(Marc 8, 27-35)

 “Jesús va preguntar als seus deixebles: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc? Pere li respon: Vós sou el Messies. Ells els prohibí severament que ho diguessin a ningú”.

 

L’apòstol Pere va tenir la intuïció o la il·luminació que Jesús era el Messies. Però, ¿què entenia amb aquest qualificatiu? ¿Potser que seria el Salvador polític del poble, el qui portaria pau i benestar a tota la gent de bona voluntat...? Això ja és alguna cosa... 

Jesús va haver d’aclarir què representava ser el Messies. Com a Messies que era, salvaria el poble. Però, ¿de quina manera? Potser d’una manera que la gent no s’imaginava. El profeta Isaïes ja ho havia predit: Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni fet enrere; he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda; per això no em dono per vençut. I Jesús ho manifesta clarament a tots els deixebles: “El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà”. Pere ha quedat impressionat. I no es deu haver fixat prou en allò de “al cap de tres dies ressuscitarà”. Per això es posa a contradir-lo: A tu, Jesús, això no et pot passar! ¿Com pot passar-te això a tu que ets l’Elegit i protegit per Déu? Llavors Jesús el reprèn: Calla d’una vegada! Tu no penses com Déu, sinó com els homes... I demana a tots que l’escoltin atentament: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”... 

Germans: També avui dia molts diuen que tenen fe en Jesús (en Déu) i confien que els ajudarà en les dificultats, que els traurà dels conflictes; diuen que tenen fe perquè pensen que Déu farà allò que ells volen. Alguns fins i tot estan disposats a fer sacrificis per forçar que Déu faci tot el que ells li demanen. Però fixem-nos que Jesús va dir alguna cosa més: Si algú vol venir amb Mi... I això d’anar amb Jesús, de viure tenint-lo molt a prop a dins el cor... és el que farà que un se senti veritablement salvat. Jo penso que a cap cristià no se li estalvia, un dia o altre, la prova del dolor i haver d’abraçar-se ben fort a la creu de Jesús. Els cristians potser haurem d’assumir moltes derrotes. Però, com deia un bon cristià que era el bisbe Pere Casaldàliga: Som soldats derrotats... d’una causa invencible...


Oració
 

Gràcies, Jesús,
per voler ser el meu amic i acompanyar-me en el camí de la vida.
Avui et demano que m’augmentis el desig de ser un bon seguidor teu.
Que perdi la por de seguir-te encara que el camí sigui costerut.
Senyor!
Referma la meva voluntat de ser teu per sempre.
Amén. Així sigui!


Enllaços musicals



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressió que trobem en l’e
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fer de Déu en aquella època era
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de proclamar: 1. La traïció
Més informació