La veritable llibertat interior
DIUMENGE 25
DURANT L’ANY
(Marc 9, 30-37)
“¿Què
discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè
pel camí havien discutit quin d’ells
seria el més important. Aleshores
digué: Si algú vol ser el primer,
ha de ser el darrer el servidor de tots”.
Encara
que pensem que sempre ens governa la raó, la veritat és que molt sovint el
motor que mou la nostra vida són els desitjos. I hi ha desitjos que obren bons
camins de futur i de llibertat a la nostra vida i al bé comú, però n’hi ha
d’altres que ens bloquegen i ens fan mal i pertorben la comunitat. Un d’aquests
desitjos més malignes és l’ambició i la lluita pel poder. Aquest desig, que
està present en les nostres vides (sempre de manera subtil i en algunes
circumstàncies ben descaradament), ens fa mal, perquè tergiversa la veritat,
dificulta la comunicació i, en definitiva, ens aïlla els uns dels altres. Hi ha
persones que no paren d’escalar posicions, deixant els altres al marge del
camí. En canvi, quan a la llum de l’Evangeli anem controlant l’ambició, potser
no escalarem molts graons de poder, però obtindrem una veritable llibertat
interior, que sempre serà creativa.
Avui la carta de sant Jaume ens feia uns advertiments que cal tenir en compte. Deia: On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera.
De tant en tant salta a la premsa l’escàndol per algun desfalc que ha fet una persona tinguda per honesta i de confiança. Llavors ens n’escandalitzem. I amb raó. Però atenció a voler fer llenya de l’arbre caigut o de tirar més llenya al foc. Un cop descobert i jutjat el cas, prou vergonya deu passar ell i la seva família. I hem de pensar que també en la nostra pròpia família ens podríem trobar en una situació semblant, ja que tots som susceptibles de ser temptats per la cobdícia o l’ambició.
En l’evangeli d’avui es fa evident que fins i tot els més íntims seguidors de Jesús van ensopegar en aquesta pedra de l’ambició. Mentre Jesús els estava adoctrinant sobre l’esperit de senzillesa i de servei, el pensament i la imaginació dels deixebles corria pensant quin d’ells podria situar-se més amunt. Mentre Jesús parlava de servei i d’entrega, els deixebles discutien de repartiment de poder. I fins potser es pensaven que ser amic del Mestre els seria una oportunitat de prosperar socialment.
Germans:
L’autèntic poder és l’interior, és la llibertat i el domini sobre els propis
sentiments. Ens convé, per tant, que els nostres desitjos més profunds (tant en
l’àmbit econòmic com en l’àmbit sexual) siguin evangelitzats, és a dir,
procurar que sintonitzin amb l’esperit de l’Evangeli.
Oració:
Senyor Jesús:
Nosaltres, igual que els teus primers deixebles,
necessitem la teva pacient i amorosa instrucció,
necessitem ser instruïts i guiats per tu
i no caure en la temptació de pensar que ja som
prou savis...
Senyor,
guarda’ns de l’ambició i de les enveges i
rivalitats.
Que sapiguem entendre i seguir el teu esperit de
senzillesa i de servei.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
Senyor de tota
esperança i goig,
en qui posem la
nostra confiança:
omple’ns de
felicitat, de bon matí.
Senyor de tot
entusiasme i fortalesa,
que treballaves de
valent:
ajuda’ns en els
nostres treballs, al migdia.
Senyor de tota
bondat i gràcia,
que sabies
abraçar:
omple’ns el cor,
al capvespre-
Senyor de tota
mansuetud,
de veu calmosa i
balsàmica:
vetlla el nostre
son, a la nit.
Desitjo donar-t’ho tot, Déu meu!
Res no és comparable a la teva misericòrdia.
Però tinc un cor per donar-te.
Tu ets
el meu Déu, el meu Pare!
Ets el
meu Estimat, en qui tinc posada l’esperança.
Senyor,
t’estimo i viure a la teva presència.
Tu
t’has avançat a estimar-me.
Senyor, vull donar-te la meva vida.
Et seguiré amb tot el cor.
Et serviré tots els dies de la meva vida.
Comunica’m alegria! Viu en el meu cor!
Jordi Barre - Amb la força de l'amor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada