Purificar la fe

 

DIUMENGE TERCER DE QUARESMA

(Joan 2, 13-25)

 “Jesús escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare”. 

L’episodi que ens narra l’evangeli d’avui no respon a un simple rampell de Jesús un dia que va perdre la serenitat i va actuar amb violència. No! El gest de Jesús va ser volgudament apassionat i profètic, en el sentit que manifestava el mateix sentiment de Déu. Els diu: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Com si els digués: Alerta! Vosaltres valoreu molt el Temple perquè us dona diners; vosaltres idolatreu el temple: els vostres negocis han suplantat Déu. 

De fet, a l’entorn del Temple hi havia tot un entramat econòmic important. En aquells temps, malgrat que Palestina era un país ocupat pels romans, els jueus havien aconseguit tenir una certa autonomia econòmica a l’entorn del Temple, ja que podien encunyar moneda pròpia i es movien molts diners del delme i de les almoines, sobretot en ocasió de fer els sacrificis rituals. Els canvistes de moneda se n’aprofitaven, i també els venedors d’animals. Per això el gest de Jesús anava més enllà de la reacció aïrada d’un dia en què Ell no hauria pogut pregar amb prou calma i silenci. Era un manifestar-se en contra del mercadeig que es movia a l’entorn del Temple. I així fou interpretat per les autoritats. Els tocava el negoci, la butxaca. I no li ho van perdonar. En el fons, seria el motiu principal per la seva detenció i la seva condemna a mort. 

Jesús volia i vol que la relació amb Déu sigui sincera, autèntica; que Déu sigui aquest “Algú” de la meva vida, més important que la meva pròpia persona. El culte que donem a Déu ha de ser del seu grat. I sabem que allò que Déu més vol de nosaltres, és que visquem en la justícia i en la veritat, en la compassió i en l’amor. 

Germans: En la nostra relació amb Déu, no ha d’entrar-hi l’esperit mercantil (et dono perquè em donis), sinó que ha de ser una relació gratuïta, per pur amor, com l’amor d’uns bons pares i d’uns bons fills: els pares donen la vida i estimen “perquè sí”, i els fills han de correspondre amb la mateixa actitud. Però per desgràcia, molts tendeixen a construir-se un Déu utilitari, a la mida de la seva conveniència. Per això cal purificar la nostra fe: hem d’expulsar enèrgicament tota classe de mercadeig en les nostres relacions amb Déu; hem d’estimar-lo pel que Ell és i es mereix i no tant pel profit que en puguem treure, pels avantatges que en puguem obtenir. – Purificar la fe vol dir creure en la gratuïtat del seu amor. La nostra relació amb Ell ha de ser filial, confiada, generosa i despresa. Que res no passi per davant o per sobre de Déu. Déu ha d’ocupar el centre de la nostra vida. 

Oració:

Senyor Déu nostre!

Purifiqueu el meu cor de tot egoisme. Que des del santuari de la meva ànima us doni un culte agradable. Parleu, Senyor, al vostre servent. Feu-me entendre el que desitgeu de mi: sóc tot vostre.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:
Locus iste - Bruckner
Aquest lloc ha estat fet per Déu;
és un sagrament de valor incalculable, lliure de tot defecte…

I need thee every hour
Et necessito a cada hora, Senyor misericordiós!
En les alegries i en les penes…
Beneeix-me ara mateix…

Amb la pregària