Temps de renovació
PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA
(Marc 1, 12-15)
“L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies. Després Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos”.
Dimecres passat, començàvem el temps de Quaresma amb el ritu de la imposició de cendra. Les frases que acompanyen la imposició de cendra eren: Recorda’t que ets pols, i que a la pols tornaràs. O bé: Convertiu-vos i creieu en l’evangeli, frase, aquesta, que avui trobàvem en llavis de Jesús. Ben cert! Som febles, som de fang..., però som terra vivificada i santificada pel Sant Esperit de Déu.
Sempre hem d’estar orientats de cara a Déu. Per això se’ns diu “converteix-te”, és a dir , re-orienta’t, si t’has desviat o si havies donat l’esquena a Déu anant massa a la teva. Així com els bons amics i els bons esposos sempre han de tractar-se amigablement i estar l’un per a l’altre (per alguna cosa han fet pacte d’amistat o una aliança d’amor), semblantment les persones hem de viure de cara a Déu. Sobretot els cristians, que coneixem el missatge de Jesucrist, hem de tractar Déu (Jesús) amorosament, com a Pare o Amic o Espòs.
Ja a l’antigor Déu va fer pactes o aliances amb la humanitat. La primera lectura d’avui parla del pacte amigable que Déu va fer amb Noè, i com a record o signe tindríem l’Arc iris o Arc de sant Martí després de ploure (així ho ha interpretat el sentir popular). Després va fer una promesa a Abraham: la de donar-li una llarga descendència; i el signe seria la multitud d’estrelles al firmament. I també coneixem l’Aliança de Déu amb Moisès: si el poble li és fidel, Déu no l’abandonarà.
Però vet aquí que, en Jesucrist, Déu ha fet una Nova Aliança amb la humanitat. Aquesta Nova Aliança ha estat segellada amb la sang de Jesús, que ha donat la seva vida. El signe d’aquesta Nova Aliança és la Creu; i l’Eucaristia n’és el signe sacramental. Ambdós signes ens parlen del seu gran amor a la humanitat!
Germans: El temps de Quaresma és temps de renovació, temps per a escollir i optar pel camí de la vida autèntica; és temps d’absolutitzar el que és Absolut i de relativitzar el que és relatiu; temps de retrobament amb el nostre jo més profund i íntim, allà on Déu ens habita. I tal com va fer Jesús, també nosaltres hem d’anar “al desert” (de l’oració) amb l’ànim de lluitar contra els propis pensaments negatius i amb la voluntat d’orientar la nostra vida sempre segons la voluntat del Pare celestial. En el nostre desert, hem de purificar-hi el cor de tot sentiment hostil. Hi hem d’omplir-nos de sentiments de bondat, de misericòrdia, de perdó i d’amor. Hi hem de vèncer les temptacions, que a vegades són molt subtils i creen molt de garbuix dins nostre.
Ajuda’m a convertir-me i a creure en la Bona Notícia del teu Evangeli.
Ajuda’m a viure aquest temps de Quaresma amb més pregària
i també amb una certa privació de les coses supèrflues.
Aferma’m en la convicció que el camí de la pau i de la reconciliació és possible
i que és l’únic camí que duu a la salvació.
Senyor!
Fes-me sentir l’alegria de ser cristià.
I que jo pugui ser portador de teva Bona Nova als altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada