La muntanya de l'oració

 

DIUMENGE SEGON DE QUARESMA

(Marc 9, 2-10)

 “Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús

Del núvol estant va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat: escolteu-lo”.

Amb alguns matisos diferents, els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) expliquen aquest episodi de la Transfiguració de Jesucrist. Això indica que la primera comunitat cristiana considerava aquest fet molt important. També l’Església d’avui valora tant aquest text, que el posa a la Litúrgia cada any al segon diumenge de quaresma.

Encara que aquest episodi ens és força conegut, recordem-lo i potser descobrirem aspectes que no es veuen a primer cop d’ull: Jesús està de viatge cap a Jerusalem. Fa temps que els seus adversaris d’allà (gent poderosa) voldrien fer-lo desaparèixer. No obstant això, no deixa d’encaminar-s’hi. Pel camí, passa per l’indret de la muntanya del Tabor i sent la necessitat de pujar per pregar-hi. I demana que l’acompanyin tres deixebles (Pere, Jaume i Joan). Jesús preveu que a Jerusalem hi  morirà; per això sent la necessitat d’entrar en una pregària més intensa, de contacte íntim amb el Pare. A dalt la muntanya, la pregària es devia allargar tant, que els deixebles es van endormiscar. El text diu que, tot desvetllant-se, van contemplar Jesús radiant, com transfigurat, i que li feien costat Moisès i Elies (exponents que eren de la Llei i dels Profetes). Que Jesús estigués radiant fent pregària, no és d’estranyar; també s’explica (Ex. 24, 29-35) que Moisès, després de comunicar-se amb Déu, desprenia llum en el seu rostre. Doncs bé: Jesucrist, molt més! I diu que els deixebles van sentir la veu del Pare celestial: Aquest és el meu Fill estimat: escolteu-lo! En realitat, Jesús en persona és la veu de Déu. La seva paraula és per a nosaltres Norma de vida.

L’evangelista Lluc diu que Moisès i Elies parlaven amb Jesús “del traspàs d’ell, que s’hauria d’acomplir a Jerusalem”. Traspàs vol dir èxode, sortida. I l’evangeli d’avui, el de Marc, acaba dient que “mentre baixaven de la muntanya Jesús els manà que no contessin a ningú allò que havien vist fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts”. Ells poca cosa devien entendre d’aquesta recomanació o prohibició. Tanmateix aquestes paraules de Jesús ens descobreixen el sentit de l’episodi: que la Transfiguració era un tast del que seria la Resurrecció. Però primer haurà de passar per la mort, una mort salvadora, una mort plena d’amor: amor de Déu Pare que no va estalviar la mort del seu Fill Estimat, i amor de Jesús que no va refusar morir, per obediència al Pare i per solidaritat a tants i tants innocents que en el decurs dels segles serien vexats i ignominiosament assassinats.

Germans: També nosaltres, en la nostra vida, a vegades hem d’enfrontar situacions doloroses: molts problemes greus i la mateixa mort. Doncs bé: Quan preveiem que ens caurà a sobre una situació angoixant, hauríem de fer com Jesús: pujar a la muntanya de l’oració i posar-nos amorosament a les mans de Déu: Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Oració:

Oh Jesucrist!
Tu ets la mà que em sosté.
Tu ets el somriure que em relaxa.
Tu ets el rostre que m’asserena.
Tu ets el refugi que m’acull.
Senyor! Ajuda’m a conèixer-te més i més.
Ajuda’m a estar amb Tu en silenci
obrint de bat a bat el meu cor.
Amén. Així sigui!

Enllaços musicals

Arvo Pärt - The Deer's Cry

Crist amb mi, Crist abans que jo,

Crist darrere meu, Crist en mi,

Crist a sota meu, Crist a sobre meu.

Crist a la meva dreta, Crist a la meva esquerra.

Crist quan me’n vaig al llit, Crist quan m’assec,

Crist quan m’aixeco, Crist m’empara.

Crist en el cor de tots els qui pensin en mi.

Crist en la boca dels qui parlen de mi…

Voces8 - The sound of silence (Paul Simon)

Francisco de Madina - Aita Gurea (Parenostre)