Exposats
DIUMENGE SISÈ DURANT L'ANY
(Marc 1, 40-45)
Les mesures que antigament es prenien en cas de lepra eren molt dures, com ho llegíem en la primera lectura d’avui. Deia: “Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: impur, impur!. Mentre el mal persisteixi, són impurs, i han de viure sols, fora del campament”. Diu “fora del campament”, perquè era quan els israelites feien la travessia pel desert, i vivien en tendes.
En temps de Jesús les normes continuaven essent semblants. Els leprosos havien de viure fora dels pobles i avisar de la seva presència quan veien gent que s’acostava. Si algú tenia contacte amb un leprós (sobretot si el tocava) quedava legalment impur i havia de guardar una quarantena, per si un cas hagués quedat contagiat. Però vet aquí que el leprós de l’evangeli d’avui es va saltar la norma i es va acostar a Jesús i se li va agenollar als peus. I Jesús també es va saltar la norma, perquè –segons diu el text- el va tocar amb la mà. Jesús prou li va manar que no digués res a ningú i que anés al sacerdot (l’autoritat) per acreditar que ja estava curat. Però ell ho va anar explicant a tothom. Qui sap si és per aquesta raó que Jesús va haver de quedar-se una temporada a fora, en llocs despoblats.
D’aquest
relat, en podem extreure algunes lliçons:
Primera,
que Jesús era verament compassiu i bondadós, i valorava més la persona
necessitada que la norma i la seva pròpia salut.
Segona,
que, guarint el leprós a soles i manant-li que no ho digués, no volia donar peu
que la gent es prengués el miracle com un espectacle.
Tercera, volia que la gent entengués que Déu és compassiu envers els malalts i tots els necessitats. És un error interpretar la desgràcia o la malaltia com un càstig de Déu envers la persona o la humanitat. I si alguna vegada el desordre moral d’una persona és la causa d’una malaltia, tanmateix Déu continua essent misericordiós per perdonar-li el pecat i per ajudar-lo en la seva malaltia.
Germans:
Seguint l’exemple de Jesús, quants cristians al llarg dels segles han atès els
malalts, fins i tot contagiosos, posant en risc la pròpia vida. Per exemple, en
el necrologi dels Caputxins hi consta el nom dels molts que van morir al servei
dels malalts de les diferents pestes o epidèmies que hi ha hagut. Recentment hi
ha hagut germans nostres Caputxins que s’han contagiat i mort pel contacte amb persones
malaltes del Covid-19 que demanaven a les nostres portes. Per altra banda, amb
les precaucions necessàries, no hem parat de fer el servei pastoral de misses i
confessions, etc. I així ha de ser, ja que som seguidors de Jesucrist i germans
de sant Francesc, el qual fou precisament després de l’abraçada a un leprós que
es va convertir més al Senyor.
Oració:
Senyor! Jesucrist!
Apiada’t de nosaltres! Ajuda’ns en tota situació de pandèmia! Dona coratge als qui tenen cura dels malalts. I a tots nosaltres, Senyor, purifica’ns de la lepra dels pecats. Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
Que Jesús vingui sempre amb mi
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada