SENZILLA, NOBLE I CORATJOSA

 


LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA: (Lluc 1, 26-38)

 

A la mare del Messies, Déu la volgué senzilla, noble i coratjosa. Per això va beneir-la abundosament i la va omplir de gràcia des de la seva concepció, i li va donar uns pares que l’eduquessin en el sentit del sagrat. Maria va viure una vida normal, però amb un sentiment religiós profund, de plena confiança envers Déu. Fixem-nos com presenta l’evangelista Lluc aquella visita de l’àngel: res de por, sinó de plena familiaritat. “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”. I Maria dialoga amigablement: “Escolta, àngel! Com pot ser això, si jo no tinc marit?” – “L’Esperit Sant vindrà sobre teu, etc.” És una trobada de tu a tu, en què s’exposen propostes, dificultats i solucions. Déu demana i espera que Maria hi assenteixi de cor. És així com Déu ens vol a nosaltres: homes i dones lliures, capaços d’entendre i d’acollir el seu pla de salvació, i de dialogar amigablement amb Ell. Maria ens dona exemple de com hem de tenir confiança en Déu i en el seu missatger.

 El dogma de la Immaculada Concepció de Maria va ser declarat solemnement l’any 1854. Però ja de molt antic l’Església afirmava que la Verge Maria va ser en tot moment la Tota Santa. Sobretot els teòlegs franciscans (Sant Bonaventura, Sant Duns Scot, etc.) van impulsar la doctrina del que seria el Dogma de la Immaculada. En les nostres terres, el poble cristià també havia assumit aquesta creença i la manifestava saludant: Ave Maria, Puríssima. Sens pecat fou concebuda! Per la seva part, sant Francesc, ja en el segle XIII, recitava cada dia aquesta antífona amb els seus frares:

            Salve, Madona santa reina, santa Mare de Déu, Maria, que sou Verge feta Església i elegida pel santíssim Pare del cel, que consagrà amb el seu santíssim Fill benamat i amb l'Esperit Sant Paràclit, en la qual hi hagué i hi ha tota la plenitud de la gràcia i tot bé! Salve, palau seu; salve, tabernacle seu; salve, casa seva! Salve, vestidura seva; salve, esclava seva! Salve, Mare seva!

 Germans: Nosaltres veiem en Maria un senyal lluminós. Seguint-la a ella, ens sentim animats a caminar confiats malgrat la foscor dels dubtes. Ella ens ha obert camí i ens fa de guia... Tinguem, doncs, com Maria, un cor obert a Déu i als germans. Tinguem, com Maria, un cor lliure d’esclavituds. Tinguem, com Maria, un cor disponible per a estimar i per a servir.


Oració:

Pare de bondat: Gràcies perquè ens podem adreçar a Maria com a mare i com a model de fe, com a persona que va acollir la vostra paraula. Ajudeu-nos a ser, com ella, atents a acollir els vostres projectes: que no tinguem por d’adherir-nos-hi de cor. Feu-nos ben conscients que, si cada u és una mica millor i cada comunitat cristiana viu més evangèlicament, obrirem entre tots camins de salvació. Ajudeu-nos-hi Vós, Senyor! Amén. Així sigui!

Ave Maria Robert Parsons

Ave Maria Schubert Vivancos

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació