La rosada del cel

 


4 ADVENT – B

(Lluc 1, 26-38)

 

“Maria va respondre: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

         Un cant molt propi del temps d’Advent, que anys enrere cantàvem en llatí i gregorià, deia “Rorate, caeli, desuper, et nubes pluant Justum”, que traduït és: Que el rou del cel amari la terra, que el Just sigui com una pluja que ve de dalt. Aquest verset s’inspira en el text del profeta Isaïes (45,8), que avui trobem en l’antífona d’entrada a la Missa: Oh cel, deixa caure la rosada; que el Bé (el Just) plogui de dalt i que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la Salvació.

 El sentit teològic és prou clar: Jesucrist, el Just, ens ha vingut de dalt, per voluntat del Pare. I Maria ha estat com la terra que ha acollit en el seu ventre el Germen de la Salvació (el Salvador).

 Per l’evangeli d’avui es veu molt clar que la vinguda del Salvador del món ha estat per iniciativa del Pare, que ha enviat el seu àngel. Maria, que s’autoanomena la Serventa (o Esclava) del Senyor, ha obert el seu cor i el seu cos perquè hi fos plantat el Salvador.

 I pensant en Josep, l’espòs de Maria, en aquella situació tan especial..., també ell rebé del cel una missió: la de ser el pare legal. Segons l’evangelista Mateu, quan Josep estava pensant retirar-se de la vida de Maria, per respecte al Misteri que no comprenia..., Déu li digué en somni (o interiorment): Josep, no tinguis por de rebre Maria com esposa: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè Ell salvarà dels pecats el seu poble. Llavors Josep també devia dir: Senyor Déu, jo sóc el vostre servent... I va obrir la seva casa a Maria i els seus braços a Jesús...

 Veieu? S’acomplia allò de: El Just o la Bondat vingué de dalt, i la bona terra va obrir el seu si per fer-ne germinar la Salvació. L’oració que hem fet al començament de la Missa, podem interpretar-la en aquesta mateixa línia: Senyor, infoneu (feu baixar) la vostra gràcia en els nostres cors. I feu que nosaltres, després de conèixer la vida i la passió i creu de Jesucrist, siguem conduïts amb ell a la glòria de la resurrecció. És a dir: Que la vostra Gràcia trobi el meu cor ben disposat; i així podré viure, estimar, morir i ressuscitar amb Jesucrist, el vostre Fill.

 Germans: No tinguem por d’acollir en el nostre cor, com Maria i Josep, la Paraula de Déu: que sigui com una llavor que germini i creixi en nosaltres per a poder donar fruits espirituals en el nostre món.

 

Oració:

Senyor, Jesucrist!

Em poso a la teva disposició! Encarna’t a la meva vida! Que el meu cor estimi les persones com tu les estimes! Que les meves mans les ajudin en nom teu!

 Maria, mare de Jesús i mare nostra:

Enfortiu el nostre esperit: que no ens desanimem! Enfortiu la nostra esperança: que no defallim! Santa Maria, mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i a l’hora de la nostra mort!

Amén. Així sigui!       


     

Enllaços musicals

 Ave Maria de Libera 

Ave Maria de Rachmaninoff

Ave Maria de Franz Biebl                                 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús