La cara amable de la fe


NADAL DEL SENYOR – B

 (Lluc 2, 1-14)

 “No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria”.

             Imaginem que està a punt de néixer el fill del rei i s’anuncia que, quan neixi, es concedirà la gràcia de l’amnistia per a tots els presos i exiliats. L’expectativa per aquest naixement seria molt gran, perquè significaria la llibertat de molta gent. – O imaginem que s’anuncia que la vacuna per superar una pandèmia serà del tot eficaç i que tothom podrà rebre-la. Com celebraríem aquesta notícia! Significaria la llibertat de les persones per relacionar-se lliurement entre elles. - Doncs bé: Un expectativa semblant hi havia entre una part significativa del poble israelita que esperaven la vinguda del Messies.

 Els textos litúrgics del dia de Nadal parlen de llibertat, de salvació, de redempció, de llum per als confinats en presons subterrànies; parlen també d’alegria, de pau i bé, de consol, d’amor, de Bona Notícia...

 La Bona Notícia és que Jesús és aquest Fill del Rei del cel que ve a portar-nos tots aquests béns. Si les persones seguíssim el seu exemple de vida, el món aniria molt millor. Si cadascú de nosaltres féssim més cas de les seves ensenyances, ens sentiríem espiritualment molt millor.

 Però pensem que Ell va venir com un pobre. Per bressol, va tenir una menjadora d’animals. Per tron, quan era petit, va tenir només una menjadora i la falda de la mare, i, abans de morir, el seu tron va ser la Creu. Tanmateix, va conquistar el cor de molts amics que el van seguir i que el seguim incondicionalment.

 Germans: Les festes de Nadal ens fan veure la cara amable del cristianisme. Quan entrem en una església, acostumem a fixar-nos en la Creu del Crist sofrent o en el Sagrari del Crist misteriós... Però en aquests dies de Nadal també ens fixem en la imatge de Jesús infant, de la Verge Maria i de sant Josep. Per això dic que el Nadal manifesta la cara amable i tendra del cristianisme, i sentim Jesús molt proper a nosaltres. Tanmateix el Nadal també presenta la seva cara dolorosa: de pobresa, migració, exili. I, per altra banda, el final de la vida de Jesús, que fou dolorosa, també presenta la glòria de la Resurrecció. Doncs bé, en tot temps hem de fixar-nos en Jesús i mirar-lo amb amor com a Salvador nostre.

 

 Oració:

 Oh Jesucrist, Fill de Déu!

Gràcies per haver-te fet infant; així podem sentir-te molt semblant a nosaltres; així podem apropar-nos a tu i besar-te tendrament. I gràcies també perquè t’has fet Pa eucarístic, i així podem rebre’t dintre nostre i parlar-te molt íntimament.

Senyor!

Tots necessitem que vinguis a la nostra vida! Salva el nostre món! Ajuda’ns a tots nosaltres! Amén. Així sigui!


Enllaços musicals: Nadales cantades pel cor de King's College, Cambridge

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació