LA VISITA INESPERADA

 

DIUMENGE PRIMER D'ADVENT B

“Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quin dia vindrà el temps decisiu”. Avui ens ho ha dit Jesucrist. El “temps decisiu” no és solament el moment de la mort, sinó que també ho són les oportunitats que es presenten en el dia a dia. Hom ha d’estar atent als esdeveniments, als signes dels temps, a les ocasions que es presenten. I no sempre en som prou conscients.

 Per explicar això, en la catequesi dels infants, a vegades jo feia servir el conte o rondalla de la “Visita inesperada”; més ben dit, una visita anunciada i esperada, però sense saber-ne l’hora.

 Segons aquesta rondalla, a un sabater li van anunciar que al dia vinent tindria a casa seva la visita de Jesucrist. Naturalment, li va entrar molta curiositat de saber com seria Jesús, quina cara i somriure tindria… Ell, tot content, va començar a endreçar la casa per tenir-la a punt. A primera hora del matí va sonar el timbre. – Ai, deu ser Jesús?  Però era una dona que portava unes sabates per arreglar urgentment, i ell ho va fer de bona gana. A mig matí sona altra volta el timbre. – Ai, potser és Jesucrist? Doncs no: era un pobre que demanava almoina. I ell amb bona cara va donar-li una moneda. A mitja tarda sonà novament el timbre. – Ai, ara sí serà Jesucrist? Però eren uns parents que venien a saludar-lo. A la nit, tot pregant es queixava a Jesús que no hagués vingut. Però Jesús va dir-li en el fons del seu cor: Oh, bon amic! Sí! He vingut tres vegades, i tu m’has rebut com jo volia. Moltes gràcies!

 Aquest mateix conte podria explicar-se d’una altra manera: Que el sabater s’hagués enutjat en cada trucada, i no els hagués volgut rebre perquè no era la visita que ell esperava. A la nit, queixant-se a Jesús perquè li havia fallat, hauria sentit en el fons del cor: Oh! Jo he vingut! Però tu no m’has atès!

 Germans: Jesucrist té les seves maneres, sovint sorprenents, de visitar-nos. Hom s’imagina que vindrà d’una determinada manera i, en canvi, ve d’una manera inesperada. El poble jueu esperava la vinguda del Messies com un guerrer alliberador, i la realitat va ser tota una altra: va venir com un Infant indefens, de família senzilla i pobra, i seguint el procés de creixement com qualsevol altre nen. Nosaltres no hem d’imposar a Déu les formes d’actuar. Deixem-li la iniciativa. Deixem que Déu sigui Déu! Però nosaltres hem d’estar sempre atents a la seva forma de fer, a la seva manera de parlar-nos, d’inspirar-nos, de visitar-nos.

 

Oració:

Senyor Jesucrist! Ajuda’ns a estar atents per veure’t en les realitats que ens envolten. Que el teu Esperit Sant ens mantingui el cor desvetllat per tal que et reconeguem quan vinguis a visitar-nos. Amén. Així sigui!


Veni Emmanuel - Lawson

Veni Emmanuel - Kodaly

Veni Emmanuel - Enya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació