Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 13 DURANT L’ANY  (Lluc 9, 51-62)   “Jesús digué: Vine  amb mi.  Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada  no és apte per al Regne de Déu”.   Les lectures d’avui ens inviten a reflexionar sobre la pròpia vocació cristiana i com hem de respondre-hi amb promptitud i radicalitat, lliurement i cordialment. En la lectura de l’Antic Testament, hi trobem la vocació o crida d’Eliseu. Elies, ja envellit, cerca un successor com a profeta, i es fixa en Eliseu. Aquest estava llaurant quan Elies li tira al damunt el mantell de profeta, com forçant-lo a acceptar l’encàrrec. Ell, tot seguit, se’n va a acomiadar-se de la família i organitza una festa amb tot el poble menjant carn dels bous. Per cert, va coure o rostir la carn cremant la fusta dels arreus. És a dir, va fer un gest radical de seguiment. I l’evangeli d’avui explica que Jesús  “resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem” , on hi donaria la vida, morint en creu. Pel camí, va es...

  CORPUS – SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST  (Lluc 9, 11b-17) “Jesús digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos.  Ells respongueren:  Només tenim dos pans i cinc peixos”.   Una cosa és donar i una altra és donar-se. Donar-se és molt més que donar. Pot ésser que un no pugui donar molt (diners, ciència, temps, etc.), perquè no en té, però que pugui donar-se realment d’altres maneres (sentiment, amistat, pregària, petits serveis, etc.). Un bon sacerdot repetia sovint: Qui té molt i dona poc, estima poc; qui té molt i dona molt, estima molt; qui té poc i dona el poc que té, estima moltíssim; i qui, tenint poc o tenint molt, es dona del tot personalment, estima al màxim, com Jesús. Reflexionem les lectures d’avui sota aquesta perspectiva:             En l’episodi de la multiplicació dels pans i dels peixos, hi llegim quina solució donaven els deixebles al problema de la gana. Diuen a Jesús: Acomiada la gent, i que vagin pels pob...

  LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12-15) “Jesús digué: Encara tinc moltes coses per dir-vos,  però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.  Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la  veritat,  us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.   En el món hi ha molta gent oberta a pensar o creure en un Déu-Creador. En canvi, molta gent dubta o refusa que Déu s’hagi volgut fer home, per a ser company i amic de tota persona humana. Per a acceptar això, s’ha de tenir fe, que és un do que ve de Déu mateix. És un misteri que un arribi a tenir fe i un altre la refusi. Tanmateix Déu estima tothom. I voldria, com a Pare i Amic amorós que és, que tothom s’alegrés de tenir una total confiança en Ell, que tant s’ha acostat a nosaltres. Segons la fe cristiana, és essencial pensar o creure que Jesucrist és el Déu (el Verb de Déu o el Déu-Fill) fet veritable home, que va morir i ressuscitar. En formulació teològica diem que Jesucrist és la Segona Pe...

  PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús els tornà a dir: Pau a vosaltres.  Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.  Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Pentecosta, celebrem el do de l’Esperit de Déu vessat en el cor dels primers cristians, com a culminació del misteri pasqual de Jesús. Amb la vinguda de l’Esperit Sant va quedar confirmada i consolidada l’obra de Crist en els apòstols i deixebles: per la transformació dels seus cors, per la il·luminació esplendorosa de la seva fe, per la dilatació del seu amor i l’enfortiment de la seva voluntat; tot això, amb la significació d’unes llengües, com flamarades, que es repartien, posant-se damunt de cadascun (CPL). Ben cert: “L’Esperit Sant és purificador com una flama, és impetuós com la tempesta, és abassegador com l’amor, és convincent com la llum” (Martí Amagat).           El llibre dels Fets dels Apòstols ens parla de la...