Paràbola de l'Amor de Déu

 

4 DIUMENGE DE QUARESMA

(Lluc 15, 1-3. 11-32)

“Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos
i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; 
ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”.

 

Acabem d’escoltar un relat preciós, ple de contingut i també de bellesa literària. Es tracta d’una paràbola, és a dir, d’una història inventada, a través de la qual Jesús, amb tots els detalls que hi inclou, ens vol donar una gran lliçó a nosaltres i a tota la humanitat. No és una història que hagués passat exactament en la realitat. Gent que sigui més o menys com el fill jove, potser sí que n’hi ha i que n’hem conegut: descarats i dissoluts i que, després de malgastar-ho tot, tornen capcots a casa. També existeixen, i potser n’hem conegut, persones com el fill gran de la paràbola: sorrudes, vanitoses i esquerpes, que no volen relacionar-se amb el germà que, segons ells, està abusant de tota la família. En canvi, potser no hem conegut gaire gent que s’assembli al pare de la paràbola, que era d’una bondat gairebé exagerada. ¿No és massa això d’avançar al fill la part de l’herència i que, un cop marxat de casa, el pare ja estigui pendent que d’un moment a l’altre torni per poder rebre’l amb els braços oberts?

Jesús sabia prou bé que la paràbola podia ser titllada d’exagerada, però ho digué precisament així perquè entenguem una mica com és la manera d’estimar de Déu. Tinguem en compte que Jesús s’estava defensant de les acusacions que li feien els fariseus perquè es manifestava massa amic dels pecadors. I aquesta és la gran revelació de la paràbola: l’amor de Déu. Aquesta paràbola, més que dir-se del Fill pròdig, hauria de titular-se la Paràbola de l’amor de Déu Pare.  En realitat, el fill “pròdig” (és a dir el “malgastador”) no ens és de gaire bon exemple. Fins i tot sembla que ha retornat més mogut per la gana que pel penediment. I tampoc no se’ns diu si va aguantar gaire temps a casa. I pel que fa al fill gran, ni tan sols sabem si va arribar a entrar a la festa i si va acceptar el seu germà... Jesús té interès de remarcar sobretot l’amor del Déu que perdona sempre, que no retreu els pecats passats i que té paciència amb tots i s’escarrassa perquè els seus fills arribin a acceptar-se.

     Germans: Aquesta presentació de Déu misericordiós ens hauria d’alegrar, ja que nosaltres a vegades ens assemblem al fill petit (quan anem massa a la nostra i trenquem la unió de la família o la comunió de la comunitat cristiana) i a vegades ens assemblem al fill gran (quan som durs i intransigents i critiquem els germans poca-soltes i potser també critiquem els qui els acullen...). Aquesta paràbola fa que sentim un Déu molt proper i comprensiu. I això ens interessa molt, ja que tots tenim necessitat de la comprensió i de la misericòrdia de Déu...

 

Oració:

Gràcies, Senyor,

perquè sou comprensiu i misericordiós

envers tots els vostres fills.

Que el vostre perdó m’ensenyi a perdonar.

Que el vostre amor a tots m’ensenyi a estimar tothom.

Que, com Vós, jo m’avanci a oferir la reconciliació.

Oh Pare!

Ajudeu-me a ser el fill (la filla) que vós desitgeu!

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Salm Responsorial 33 (Montserrat)

 

Pare tornem a Tu

 

Lamentant la guerra i pregant per la pau:

Blowing in the wind - Soplando en el viento

Katie Melua. Blowing in the wind

Prayer for Ukraine