Convidats a pujar al Tabor

 



2 DIUMENGE DE QUARESMA

(Lluc 9, 28b-36)

 “Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara... Llavors dos homes
es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer
gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell”.

 

Vulguem o no vulguem, a tots ens toca sofrir una mica, perquè tota vida humana comporta lluita, esforç, dolor. Ja al moment de néixer, ens desprenem del niuet del si matern; després hem d’anar superant les fases del creixement; després hem de compartir espai i interessos amb les altres persones de la família o de l’escola o del treball. Fins i tot dintre el cercle amorós que ens triem, el dolor hi és present. De fet, l’amor autèntic implica oblit i sacrifici d’un mateix a favor de l’altre o dels altres.

Déu, en fer-se home en Jesucrist, sabia que hauria de passar com tothom pel sofriment i la mort. I ho va assumir com qualsevol altre home. Per cert, la seva mort va ser terrible: la dels esclaus delinqüents i la dels traïdors, que en la societat romana era la crucifixió. I com que la Palestina del temps de Jesús estava supeditada a Roma, Jesús devia haver presenciat alguna crucifixió i va preveure que la seva mort podia ser a la creu. Més d’una vegada va parlar-ne als deixebles.

L’evangeli d’avui explica que de camí de Galilea cap a Jerusalem, on Jesús hi donaria la seva vida, va sentir la necessitat de pujar a una muntanya a pregar, acompanyat dels tres deixebles més íntims. Aquests el van veure envoltat de glòria, entre Elies i Moisès, els personatges més significatius de l’Antic Testament, “i parlaven del seu traspàs, que s’havia d’acomplir a Jerusalem”. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió “fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts” (vg. Mateu 17,9).

Germans: Algú podria pensar que, si un sap o creu que després de morir ressuscitarà, això li rebaixarà el dolor de la mort. En part sí, però només en part... De fet, també nosaltres creiem en la Vida futura i, tanmateix, no se’ns estalvia el dolor de la mort. Per a Jesús fou una cosa semblant: malgrat que confiava (sabia) que ressuscitaria, la seva passió i mort fou dolorosíssima. Agraïm-li, doncs, la seva donació total per tots nosaltres.

 

Oració:

 

Jesús, Senyor,
mentre seguies els camins de Galilea
havies anunciat als teus deixebles el final que t’esperava.
A ells –i també a nosaltres- ens invites a pujar al Tabor
per a veure-hi amb els propis ulls la plenitud d’una vida
que ha seguit amb fidelitat els camins de Déu.
Gràcies per fer-nos pujar a la muntanya.
Gràcies per deixar-te trobar en la pregària.
Gràcies per omplir-nos de la teva llum.
I també gràcies perquè després ens animes
a baixar a la plana per seguir els teus mateixos camins.
Senyor, acompanya’ns sempre en el camí de la vida!
Amén! Així sigui!


Enllaços musicals:


Salm 26 Responsorial


Prayer / Pregària

Reso perquè Tu miris amb els nostres ulls

i ens ajudis a encertar el camí:

guia’ns amb la teva gràcia.

Reso per trobar la teva llum

i guardar-la en els nostres cors.

I et demanem que la vida ens sigui amable…


 

Pregària de la pau

Dona nobis Pacem: Dona’ns la pau… - Chorus Niagara Children's Choir

Dona nobis Pacem: International Voices Houston

Dona nobis Pacem: Berlín


  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació