Estimar Déu i els altres

 



DIUMENGE 31 DURANT L’ANY 

(Marc 12, 28b-34)

 “El primer manament és aquest: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor... El segon és:
Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquest”.


Jesucrist era de raça i cultura jueves. La seva família practicava la religió jueva, encara que és possible que a Natzaret, en un poble de pagès del nord de Palestina, la gent senzilla no es fixessin en certes minúcies com ho feien alguns fariseus de Jerusalem. En una ocasió Jesús va exclamar: Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses fonamentals de la Llei, com són la justícia, l’amor i la lleialtat... Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell... (Mateu 23, 23s).  

L’evangeli d’avui ens presenta un mestre de la Llei cara a cara amb Jesús. Li fa aquesta pregunta: ¿Quin és el primer de tots els manaments? Per resposta, Jesús només ha de mencionar el text que els creients recitaven diàriament (el que avui llegíem del llibre del Deuteronomi): Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. A continuació Jesús va fer una aportació important. Digué: El segon manament és semblant al primer: Estima el proïsme com a tu mateix. I, preguntat sobre qui és el proïsme que hem d’estimar, va explicar la paràbola del Bon Samarità. Per tant, el proïsme no són solament els connacionals sinó també els rivals (com per als samaritans ho eren els jueus). Així Jesús es mostrava certament complidor de la Llei mosaica, però portant-la a plenitud, omplint-la d’un nou esperit. Un cas repetit de discordança entre Jesús i els fariseus era sobre el descans del Sàbat. Per a Jesús, fer el bé en dia de festa no anava en contra de l’esperit de la Llei. Per això a vegades guaria en Sàbat.  

Els cristians tenim les arrels religioses en el poble jueu. A vegades diem que l’Església és el nou Poble de Déu, que ha pres el relleu del poble israelita de l’Antic Testament. Però dir això, pot ésser que els creients jueus actuals s’ho prenguin malament,  ja que continuen sentint-se ells el Poble elegit per Déu, del qual ha de sorgir-ne el Messies alliberador. Precisament, en aquest sentit, fa uns mesos es va donar un malentès per una catequesi que el Papa Francesc va fer en una audiència general. El Papa, comentant un text de la carta de sant Pau als Gàlates, va venir a dir que en Crist s’ha superat la Llei mosaica. Aquestes paraules van molestar el Gran Rabí d’Israel, que va demanar explicacions. Ell havia entès que el Papa considera obsoleta la pràctica religiosa jueva. Però, això, el Papa no ho va dir. De fet, nosaltres, els cristians, continuem tenint per vàlids els “deu Manaments” donats per Déu a Moisès a la muntanya del Sinaí. Però, certament, el que salva i dona vida no és l’observança externa de la Llei, sinó l’amor amb què un la compleix, i en Jesucrist hem entès amb quin esperit hem de complir la Voluntat de Déu. Sortosament, aquest incident es va aclarir i superar.  

Germans: Procurem ser sempre molt honestos amb nosaltres mateixos i molt sincers envers Déu. Hem de complir sempre fidelment la seva santa voluntat amb molt d’amor.

 

Oració:

 

Esperit Sant!

Il·lumina el nostre cor

per poder discernir en cada situació el camí a seguir.

I dona’ns sinceritat i coratge per seguir-lo. Amén. Així sigui!


Enllaços musicals


Pregant pels nostres estimats difunts:

Pie Jesu - Maurice Duruflé

Piadosíssim Senyor Jesucrist,
dóna’ls el repòs etern.


Lux Aeterna - Edward Elgar

Que la llum eterna els il·lumini, Senyor,

i tinguin la companyia dels vostres sants per sempre,
perquè Vós sou bo.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació