Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 26 DURANT L’ANY (Marc 9, 38-43. 45. 47-48) “Jesús respongué: Deixeu-lo fer:  Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi”.   Començo explicant una anècdota de la vida de sant Francesc d’Assís: Una vegada li van plantejar que descrivís un frare modèlic. Doncs bé: En lloc de descriure unes qualitats abstractes o unes virtuts genèriques i en lloc de posar per model el millor frare que coneixia, va dir: Consideraria un bon frare aquell que tingués l’esperit de fe i de pobresa de fra Bernat, l’esperit de puresa de fra Lleó, l’esperit de cortesia de fra Àngel, l’esperit d’oració de fra Rufí, l’esperit de paciència de fra Juníper, etc. etc. És a dir, que entre les qualitats de tots la comunitat s’enriqueix i entre tots marquen aquesta figura de frare ideal; perquè ningú no té totes les qualitats, i tothom en té alguna! D’aquí que ningú no ha de tenir enveja del que l’altre té i és, sinó al contrari: ha d’agrair a Déu el do del germà que té al costat

  DIUMENGE 25 DURANT L’ANY   (Marc 9, 30-37 )   “¿Què discutíeu pel camí? Però ells callaven,  perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important.  Aleshores digué: Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer  el servidor de tots”.   Encara que pensem que sempre ens governa la raó, la veritat és que molt sovint el motor que mou la nostra vida són els desitjos. I hi ha desitjos que obren bons camins de futur i de llibertat a la nostra vida i al bé comú, però n’hi ha d’altres que ens bloquegen i ens fan mal i pertorben la comunitat. Un d’aquests desitjos més malignes és l’ambició i la lluita pel poder. Aquest desig, que està present en les nostres vides (sempre de manera subtil i en algunes circumstàncies ben descaradament), ens fa mal, perquè tergiversa la veritat, dificulta la comunicació i, en definitiva, ens aïlla els uns dels altres. Hi ha persones que no paren d’escalar posicions, deixant els altres al marge del camí. En canvi, quan a la llum de l’Evangeli

  DIUMENGE 24 DURANT L’ANY  (Marc 8, 27-35)   “Jesús va preguntar als seus deixebles: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?  Pere li respon: Vós sou el Messies.  Ells els prohibí severament que ho diguessin a ningú”.   L’apòstol Pere va tenir la intuïció o la il·luminació que Jesús era el Messies. Però, ¿què entenia amb aquest qualificatiu? ¿Potser que seria el Salvador polític del poble, el qui portaria pau i benestar a tota la gent de bona voluntat...? Això ja és alguna cosa...   Jesús va haver d’aclarir què representava ser el Messies. Com a Messies que era, salvaria el poble. Però, ¿de quina manera? Potser d’una manera que la gent no s’imaginava. El profeta Isaïes ja ho havia predit: Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni fet enrere; he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda; per això no em dono per vençut. I Jesús ho manifesta clarament a tots e